GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Actualitat
Articles i documents
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR

Carles I no va poder morir a Yuste


               
El Departament de Medicina Tropical de l’Hospital Clínic de Barcelona va analitzar la primera falange d’un dit petit de Carles I i van arribar a les següents conclusions:
 
.- Presència de cristalls d’àcid úric, que indica malaltia de gota.
.- Presència de Plasmòdium Falciparum, que indica malaltia de paludisme.
 
D’aquestes dades se n’ha deduït que l’emperador va morir de paludisme.
 
He tingut una reunió a ISGLOBAL (Institut de Salut Global) de Barcelona amb el cap de l’equip que va realitzar l’exploració del citat dit de Carles I, qui va confirmar que hi varen trobar evidències que l’emperador havia mort de paludisme al haver-s’hi detectat de forma inequívoca la presència del protozou paràsit Plasmòdium Falciparum, que és el causant d’aquesta malaltia.
 
He consultat diversos informes sobre el paludisme i el mosquit que el transmet. Les consultes han estat centrades en estudis de l’Organització Mundial de la Salud i altres entitats llatinoamericanes i africanes.
 
El Plasmòdium Falciparum es transmet per la picadura de la femella del mosquit Anopheles marajoara. Aquest mosquit només pot viure per sota de altures de 600 m sobre el nivell del mar, preferentment en climes tropicals i envoltats d’aigües estancades.
 
A Cabezabellosa (Cáceres) es troba la casa Carvajal y Girón. Aquesta casa ara està dedicada al turisme rural. A la seva presentació diu: Esta casa data del siglo XVI, fue antigua residencia de verano de la familia Carvajal y Girón que acudían desde Plasencia en busca de la frescura de estos parajes y huyendo del Paludismo de aquel entonces. 
 
 
 
El comentari sobre aquesta casa ens indica la presència de paludisme a Plasencia en el segle XVI. Es fa evident que a Cabezabellosa a 880 m d’altura sobre el nivell del mar i a 14 km de Plasencia, no hi havia paludisme.
 
Hi ha un llibre que ens presenta un estudi de les morts per paludisme a la província de Càceres en el període comprès entre 1910 a 1929 [1].
 
Les poblacions estudiades son:
 
Altura snm.                       Població
 
263                                         Majadas.
290                                         Navalmoral de la Mata.
295                                         Talayuela.
338                                         Serrejón.
342                                         Peraleda de la Mata.
440                                         Tejeda de Tietar.
480                                        Navaconcejo.
526                                         Cabezuela del Valle.
550                                         Jaraiz de la Vera.
600                                        Jarandilla de la Vera.
610                                         Jerte.
620                                         Arroyomolinos de la Vera.
 
El nombre de morts per paludisme per cada 1.000 habitants en aquestes poblacions relacionades van ser:
 
1910 – 1914               51
1915 – 1919               81
1920 – 1924              45
1925 – 1929              11
 
Les recerques endegades durant les campanyes d’eradicació de les infeccions van concloure que van ser provocades per la gran quantitat d’aigua utilitzada a les plantacions de “pimentó de la Vera”.
 
Les morts en poblacions, en vermell, de 600, 610 i 620 m de altura sobre el nivell del mar crec que són degudes a la mobilitat de les persones que s’infectaven treballant a les plantacions d’aquesta hortalissa i després morien en el seu domicili, atès que aquestes poblacions són molt properes a les seves valls de cultiu.
 
El Monestir de Yuste és a 32 km de Plasencia i a 680 m d’altura sobre el nivell del mar. Per tant, no hi podia haver paludisme. Entre Plasencia i el Monestir de Yuste tenim unes muntanyes, tal com indica la imatge, de 1.200 m d’altura. En un dels informes que he consultat diu que les muntanyes de més de 1.000 m d’altura, representen una barrera infranquejable pel mosquit Anopheles marajoara.
 
Cal destacar que l’alçada màxima de l’hàbitat d’aquest mosquit descrita en el present escrit és l’observada tenint en compte les temperatures de finals del segle XX. Però es dóna el cas que a mitjans del segle XVI el planeta havia entrat en una època freda coneguda com la Petita Edat de Gel, en la que les temperatures eren sensiblement inferiors a les actuals. A tall d’exemple, el riu Ebre es va glaçar set vegades entre els anys 1505 i 1789, i va ser l’època de proliferació de pous de glaç en tot el Mediterrani [2].
 
A la següent gràfica s’hi descriuen les variacions dels isòtops Carboni-14 i de Berili-10, indicadors directes del nivell tèrmic del planeta. S’hi observa com, fa uns 450 anys, en els anys de la mort de Carles I, estàvem a en el segon punt més baix de temperatura des de feia segles, en un màxim de fred conegut com a Spörer Minimum.
 
 
 
 
No podem calcular quina era llavors l’alçada màxima que podia suportar aquest insecte, però el que és totalment segur és que era prou més baixa que els 600 m calculats per al clima de finals del segle XX, molt més càlid. Per tant, tenint en compte aquest fet, encara es fa més impossible l’arribada del mosquit transmissor del paludisme a Yuste a mitjans segle XVI.
 
Un altre factor que influeix en el citat mosquit és la humitat ambiental, que ha de ser per sobre del 60% per a que aquest mosquit pugui viure, fet que no es dóna en el Monestir de Yuste on el clima hi és sec.
 
Cal destacar també que l’edifici actual d’aquest monestir és una reconstrucció recent, ja que l’edifici original va ser totalment destruït durant la Guerra del Francès, el 1809.
 
Conclusió final:
 
Carles I va morir de paludisme. Per tant no va poder ser al monestir de Sant Jeroni de Yuste, diguin el que diguin els documents del Archivo de Simancas.
 
           
            Daniel Ibáñez
 
 
 
[1] Clemente Fuentes, Luísa, Paludismo en la provincia de Cáceres, Edita Diputación Provincial de Cáceres, Institución Cultural el Brocense, 1992, p. 49.
[2] Salas i altres, El nostre Esdevenidor Climàtic, 2001
 
 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici