GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Col·labora

Diccionari
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR

Presentació


Els catalans hem manifestat constantment al llarg de la història moderna i con­tem­porània la nostra dificultat a comprendre i acceptar la situació d’inadaptació al si dels Estats francès i espanyol. La concepció de l’Estat nacional, implantat amb les demo­cràcies a partir de la segona meitat del segle XIX, ha convertit els catalans en ciutadans o membres de les societats polítiques dels Estats francès i espanyol (ja no súbdits dels monarques corresponents) però, al mateix temps, en membres de les societats antropològiques majoritàries en aquells Estats, a saber: francesos i espanyols.
 
Per regla general, els membres de les societats antropològiques dominants en aquells Estats no han sentit la necessitat de reclamar el reconeixement de les nacions, de qualsevol nació, al marge de l’Estat, ja que llur poble era la base social d’aquell Estat i, en conseqüència, no patia cap amenaça ni distorsió. En canvi, els catalans, minoritaris tant a França com a Espanya, sempre hem hagut de justificar-nos davant el món per a evitar ser assimilats.
 
Fruit d’aquesta inadequació en els Estats nacionals, ha nascut a Catalunya el Cercle de Barcelona d’Estudis de la Nació, associació creada per a reflexionar sobre la naturalesa de les relacions socials de tipus nacional i, particularment, per a desenvolupar les bases teòriques d’una ciència de les nacions que permeti explicar la nostra condició en el món contemporani i avançar cap a unes noves regles del joc polític en què les diferents nacions del món puguin coexistir harmònicament.
 
El proppassat dia 17 de desembre de 2008, el Director General de Dret i Entitats Jurídiques va inscriure aquesta associació en el Registre d’Associacions de la Ge­ne­ralitat de Catalunya. Els seus socis fundadors són Joan Cavaller, Ramon Freixes, Gonçal Mayos, Francesc Nicolàs, Armand Sanmamed, Xavier Sebastià i la Fundació d’Estudis Històrics de Catalunya.

Una ciència de les relacions socials de tipus nacional. Vet aquí el repte.
 
Responsables del projecte: Joan Cavaller, Ramon Freixes, Gonçal Mayos, Francesc Nicolàs, Armand Sanmamed, Xavier Sebastián


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici