Joan Cavaller. Catalunya, motor d'evolució històrica

Els esdeveniments que s'estan produint en el nostre país per causa de la celebració del referèndum del dia 1 d'octubre de 2017 (del qual no podem fer-ne promoció però sí n'informem) ens permeten reflexionar sobre la naturalesa dels fets en qüestió.

 

1. Com sabem, Catalunya va constituir-se en estat independent l'any 988 gràcies a la declaració unilateral d'independència de Borrell II, comte de Barcelona, Girona, Osona, Manresa i Urgell. Actualment, però, viu dividida en dos estats diferents, França i Espanya. L'adscripció d'una part del país a França es va formalitzar l'any 1659 per mitjà del Tractat dels Pirineus després que les tropes franceses ocupessin inicialment Salses i Opol l'any 1639 i, a partir d'aquí, la resta dels territoris que avui coneixem com a Catalunya Nord. L'altra part el país viu sota dominació castellana (avui espanyola) des de la invasió de les tropes borbòniques el 1714. Després de la invasió de 1714, Felip V de Castella va suprimir les lleis catalanes tot substituint-les per lleis castellanes per mitjà dels coneguts Decrets de Nova Planta (1716 a Catalunya). A data d'avui, les lleis castellanes continuen vigents a la Catalunya espanyola. Per aquesta raó, i tenint present que des d'aquella data s'han produït noves invasions castellanes sobre Catalunya (Franco la més recent), podem assegurar que Catalunya viu sota ocupació militar castellana.

 

La història de Catalunya a partir de 1714 mostra en múltiples episodis una lluita persistent del poble català per recuperar la independència de l'estat català. El llibre Introducció a la història de Catalunya: una nova perspectiva, escrit per Carles Camp, Joan Cavaller i Armand Sanmamed (FEHC, 2013) explica la història catalana en aquest sentit.

 

El referèndum d'1 d'octubre de 2017 constitueix una nova temptativa del poble català per recuperar la condició d'estat. Estem vivint una situació d'excepcionalitat històrica però no és el primer cop que Catalunya manifesta la seva voluntat d'emancipació política. Molt probablement serà l'últim episodi en la llarga llista de temptatives sobiranistes perquè, aquest cop sí, gràcies a la protecció de les democràcies occidentals, els catalans aconseguirem que la violència castellana no reeixi en la imposició de les seves determinacions.

 

2. Malgrat tot, el referèndum del dia 1 d'octubre de 2017 no és només un acte de reivindicació sobiranista del poble català. Cal tenir present que el món viu des de finals del segle XVIII l'anomenada descolonització, un procés que la majoria dels historiadors consideren ja tancat al segle XXI però que Catalunya s'encarrega de desmentir. De fet, Catalunya va ser la responsable l'any 1492 de l'inici formal de la conquesta colonial de les terres d'ultramar a partir de la descoberta de Cristòfor Colom. I serà Catalunya qui posarà fi al procés colonial en qüestió assolint la seva pròpia independència. Els historiadors entenen que el colonialisme és un afer europeu exportat a terres americanes, africanes i asiàtiques, però de colonialisme també n'hi ha i n'hi ha hagut a Europa. La desintegració des imperis otomà, austro-hungarès, alemany, soviètic i serbi constitueixen part del mateix procés de descolonització iniciat amb la independència dels estats nord-americans l'any 1776. Però el procés continua per a culminar tot afectant finalment les metròpolis colonials originals: França, Itàlia, Gran Bretanya, Bèlgica, etc. i, especialment, Espanya. L'estat espanyol, com a estat colonial que és encara avui, viurà la mateixa sort que els imperis otomà, austro-hungarès, alemany, soviètic i serbi. Després del colonialisme, Espanya serà el que era i el que, en democràcia, ha de ser: només Castella. El referèndum del dia 1 d'octubre de 2017 no és només un acte de reivindicació sobiranista del poble català. És també el tancament del procés colonial europeu iniciat pels mateixos catalans l'any 1492.

 

3. El referèndum del dia 1 d'octubre de 2017 no és només un acte de reivindicació sobiranista del poble català i, a més, el tancament del procés colonial europeu iniciat pels mateixos catalans l'any 1492. Actualment, Espanya és un estat essencialment corrupte, un estat dirigit per una casta de mafiosos que xucla la sang dels seus ciutadans empobrint-los i condemnant-los a la misèria, tal com anteriorment havien fet militars i monarques absolutistes. A data d'avui, a Espanya hi ha uns 1.400 imputats per casos de corrupció. D'entre el cúmul de casos, destaca la implicació del Partido Popular en la trama Gürtel. Recordem que l'any 2012, poc després que Mariano Rajoy fos investit President del Govern, els responsables de l'Oficina Antifrau que van gestionar els casos Gürtel van ser destituïts. Recordem també les morts i suïcidis sospitosos d'implicats en el cas.

 

En aquest context de corrupció sistèmica, el referèndum del dia 1 d'octubre de 2017 planteja una transformació profunda de la forma en què hem d'entendre les institucions públiques i l'exercici del poder. La crida a la ciutadania per a votar sí o no a la independència és també una crida a l'aprovació ciutadana de les lleis que faran possible la recuperació de l'estat català. Aquesta crida significa que els ciutadans votaran lleis i no només polítics. Hi ha molts països que, per la via de la consulta popular, ja fa temps que aproven tota mena de lleis i normatives. I fa temps també que en molts països els ciutadans voten representants i no pas, com a Espanya, llistes de polítics desconeguts. Tanmateix, si considerem que Catalunya va tenir un paper preponderant en la conformació de la democràcia parlamentària a l'Edat Mitjana (Assemblees de Pau i Treva, Usatges, Corts Catalanes, constitucionalisme, pactisme...), i considerem igualment el fet que Catalunya posarà punt final al procés de colonialisme occidental, caldrà tenir present llavors que votar en el referèndum del dia 1 d'octubre de 2017 i votar les lleis que faran possible la restitució de l'estat català significarà una empenta evolutiva radical en la història del món. El dia 1 d'octubre de 2017 els catalans no votaran només si volen o no la independència, en realitat votaran si volen que el món sencer sigui una democràcia o, com ara Espanya, una dictadura corrupta.

 

La previsible independència de Catalunya en el si d'una Europa occidental encara colonialista retornarà Espanya a la condició castellana que li pertoca però, a més, transportarà Europa (un club d'estats) i, per extensió, el món sencer, a una profunda transformació en què els pobles (i no els estats) i les persones (i no els seus representants anònims) esdevindran protagonistes de la historia. Després de la recuperació de la seva independència, Catalunya durà Europa i, per extensió, el món sencer, a una nova època de la història, una edat post-contemporània en què la política serà entesa en termes diferents. En la nostra herència jònica transmesa pels grecs a través dels ibers, els catalans no sabem fer les coses d'una altra manera: democràcia.