GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Marc Pons. Batalla de Ceuta: els catalans derroten els marroquins

Marc Pons. Batalla de Ceuta: els catalans derroten els marroquins


Tal dia com avui (6 de setembre) de l'any 1339, fa 678 anys, es lliurava al mar d'Alborán (a l'extrem més occidental de la Mediterrània) la Batalla de Ceuta, que va enfrontar els estols navals català i marroquí i que hauria de tenir una influència decisiva en la guerra que Castella i Portugal mantenien amb els regnes nassarites de Granada i marínida del Marroc, i en l'obertura de l'espai marítim de Gibraltar. La Corona d'Aragó i la república de Gènova, potències navals, inicialment no estaven immerses en aquell conflicte; però la possibilitat de participar en el control de l'Estret les va animar a implicar-se. Els catalans es van alinear amb els contendents cristians i els genovesos amb els musulmans.
 
La postura catalana obeïa a l'amenaça efectiva que representava l'aliança entre nassarites granadins i marínides marroquins, que s'havia dimensionat amb l'aparició d'un tercer i poderós aliat: els hàfsides algerians. Contràriament, tot allò que representés una amenaça per a catalans o portuguesos —potències navals— per als genovesos era una oportunitat. En aquell context el comte-rei Pere III de Barcelona i IV d'Aragó va enviar un estol comandat per l'almirall gironí Jofré Gilabert de Cruïlles, que estava format per onze naus (deu galeres i una galiota) que havien salpat de Barcelona i de València l'1 de juny.
 
En la Batalla de Ceuta, el gruix de l'expedició catalana format per vuit galeres va derrotar un estol format per tretze galeres marroquines i una genovesa. Les conseqüències immediates d'aquella batalla serien la derrota, a mans de castellans i portuguesos, de les tropes musulmanes establertes a la península —que havien quedat aïllades de les nord-africanes—. Però la conseqüència més rellevant seria que les marines mercants catalana, valenciana i mallorquina guanyaven la via per passar a l'Atlàntic. Tres anys i escaig més tard (1343), el navegant mallorquí Jaume Ferrer es convertiria en el segon europeu, després del genovès Malocello, a posar els peus a les Canàries.
 
 
Elnacional.cat
6/09/2017


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici