GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. Massachusetts-Catalunya

Francesc Roca. Massachusetts-Catalunya


 
 
L’àrea del Museum of Fine Arts de Boston dedicada a Europa es compon de cinc seccions nacionals: British, Catalonian Chapel, Dutch and Flemish, Italian i Northern. A la secció catalana hi ha el conjunt de pintures murals de l’absis de l’església de Santa Maria de Mur (Pallars Jussà), i una talla de fusta: un Catalan Crist. Són dues peces que formen part de “about 2.000 Romanesque churches –llegim al Cultural Atlas of Spain & Portugal- representing one of the largest and more preserved collections of such buildings in Europe”. És a dir: a Boston –el cervell de la revolució independentista nord-americana de finals del XVIII- situen en un pla destacat uns productes de la Catalunya dels segles X-XII.
 
I, després? Segons el mateix atles, a “Espanya i Portugal”, hi ha cinc moments, sintetitzats en cinc imatges. 1) Al 1100: un Christian Knight no especificat, la política, 2) al 1500: un Portuguese Ship que podria ser una caravel·la catalana, el comerç, 3) al 1600: un retrat de Cervantes, la novel·la, 4) al 1700: un Catalan Tile, 18th Century, la indústria, una rajola d’ofici catalana que representa un boter per al segle XVIII hispànic i portuguès!, 5) al 1900, Church of the Sagrada Familia, Barcelona, la complexitat de Gaudí (i, del segle XX, als museus de Boston: Miró, Maillol, Torres-Garcia, el Picasso jove).
 
Aquest atles és a l’extraordinària Biblioteca Pública de Boston, la BPL. A aquesta biblioteca és on hi ha algunes de les primeres voltes catalanes que Rafael Guastavino va dissenyar als Estats Units, i una impressionant Guastavino Room. L’èxit de les voltes catalanes de la BPL ha estat durador: l’empresa dels Guastavino –pare i fill- projectaria voltes a més de 1.000 altres construccions: a l’àrea de Boston, a Nova York i a 36 estats dels EUA (i al Canadà, Cuba i l’Índia).
 
Al 2013, una exposició amb un títol contundent: Guastavino’s Boston Library: Building a New Democratic Architecture. Tres anys després, en un article llarg de Ted Widner, es volia explicar com un altre català (Josep Lluís Sert, degà –molts anys (1953-69)- de la Graduate School of Design de la Universitat de Harvard) havia actuat en la definició de la skyline de Boston, especialment als marges del riu Charles. Vegeu-ne el Science Center, el Holyoke Center i el Centre d’Estudi de les Religions de Harvard, Dret i la biblioteca de la Universitat de Boston, les residències d’estudiants de les universitats de Boston, Harvard, i del MIT, el Massachusetts Institute of Technology. La pregunta, sense resposta, de Widner és: com un humanista originari de la Mediterrània pot haver influït tant en els arquitectes, urbanistes i dissenyadors del Boston contemporani?
 
A l’inrevés, com a mínim des de 1944, hi ha catalans al MIT. El primer va ser el gironí Josep M. Bosch Aymerich, quan tot just havia acabat enginyeria industrial a Barcelona. En dos anys, va fer un treball acadèmic de màster que es troba a la biblioteca del MIT: Advantages of American production techniques applicable to Spanish industry.
 
Viatges polítics
 
Entre 1971 i 2007 Pasqual Maragall va establir la ‘Boston connection’. El 2012, Artur Mas va fer un viatge oficial a Nova York i Boston. Va rellançar la idea del paral·lelisme Massachusetts/Catalunya basant-se en el rol de les empreses biotecnològiques, les farmacèutiques, les universitats i els hospitals. El 2017, el president Puigdemont hi ha anat a explicar el projecte polític català. Segueixen una ja llarga tradició iniciada per Manuel Serra i Moret el 1902, amb fites com la visita de 1928 de Francesc Macià a l’acadèmia militar de West Point.
 
 
L’econòmic
10/09/2017


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici