Carles Camp. L’antiguitat de la bandera catalana

Les banderes no van començar a ser fixades de forma precisa fins al segle XVIII i, la majoria, ho van ser al llarg del segle XIX. Banderes que, en el seu origen, no definien cap mena d’entitat nacional o territorial, sinó que eren símbols de les diferents famílies poderoses europees: monarquies o noblesa diversa de rang inferior. Eren el senyal que servia perquè tothom les pogués identificar i distingís quins territoris dominaven. Va ser en els segles esmentats, quan una part d’aquests símbols van esdevenir símbols nacionals o estatals i, per tant, es van haver de fixar amb molta més precisió.
 
Són pocs els casos de països que, en el segle XXI, conserven com a símbol nacional el símbol de la seva monarquia. Un d’aquests casos és Catalunya. A Catalunya, el Casal de Barcelona va ser la dinastia que va ostentar el títol de comte de Barcelona, que va aconseguir la primacia sobre la resta dels comtats catalans. Els comtes de Barcelona van esdevenir els sobirans de Catalunya. Com ha passat i passa a molts regnes d’Europa, a Catalunya, el rei no en ostenta el títol formal de rei, però n’és el monarca
 
Ja des del segle XI, el senyal del comtes de Barcelona eren els quatre pals de gules (quatre franges vermelles) sobre camp d'or (fons daurat). Aquí ho veiem, a la tomba d'Ermessenda de Carcassona, esposa del comte de Barcelona Ramon Borrell, a la catedral de Girona, del 1058:

 

 

 

També ho veiem a la tomba de Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, també a la catedral de Girona del 1082:

 

 

Des de sempre, s’ha tingut clar a Catalunya que els quatre pals vermells sobre fons daurat són el senyal del comtes de Barcelona.
 
El 1587, la Diputació del General de Catalunya va encarregar al pintor italià Filippo Ariosto els retrats dels comtes de Barcelona. Entre d’altres:
 
Ramon Berenguer II

 

El seu germà, Berenguer Ramon II, el pressumpte fratricida:

 

 

Ramon Berenguer III:

 

És molt interessant el que ve ara, aquest fet per encàrrec per la Diputació General d’Aragó, on hi són representats Ramon Berenguer IV i la seva esposa, Peronella d’Aragó:

 

 

On es veu clarament que aragonesos i catalans teniem senyals completament diferenciats. La qual cosa referma el retrat del rei aragonès Ramir II, pare de Peronella: 

 

 

 

Queda, així, ben documentat com el senyal –les armes- dels comtes de Barcelona eren i són els quatre pals vermells sobre fons daurat, i que els reis d’Aragó en tenien un de ben diferent, que els descendents de Ramon Berenguer IV i Peronella mai van utilitzar, per cert, ja que no era el seu. Els descendents de Ramon Berenguer IV van tenir sempre claríssim que el seu senyal era els dels comtes de Barcelona. Si alguna vegada apareix el senyal dels quatre pals a l’Aragó és perquè els comtes de Barcelona volien deixar clar que eren ells que dominaven aquell territori.
 
Ja en el segle XIV, o fins i tot abans i anticipant-se en segles a la resta de nacions europees, es va fixar, per a Catalunya, el número de franges horitzontals en dues, i en quatre de verticals, per a la família reial. A més, els comtes de Barcelona van imposar el seu senyal als seus nous territoris dels regnes de Mallorca i València en el segle XIII, i a Sicília a partir del segle XIV. Ramon Berenguer III va unir els seus dominis amb els de Provença al casar-se amb Dolça, comtessa de Provença. Veiem quina era i és la bandera de Provença.