GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carles Camp. L’antiguitat de la bandera catalana

Carles Camp. L’antiguitat de la bandera catalana


Les banderes no van començar a ser fixades de forma precisa fins al segle XVIII i, la majoria, ho van ser al llarg del segle XIX. Banderes que, en el seu origen, no definien cap mena d’entitat nacional o territorial, sinó que eren símbols de les diferents famílies poderoses europees: monarquies o noblesa diversa de rang inferior. Eren el senyal que servia perquè tothom les pogués identificar i distingís quins territoris dominaven. Va ser en els segles esmentats, quan una part d’aquests símbols van esdevenir símbols nacionals o estatals i, per tant, es van haver de fixar amb molta més precisió.
 
Són pocs els casos de països que, en el segle XXI, conserven com a símbol nacional el símbol de la seva monarquia. Un d’aquests casos és Catalunya. A Catalunya, el Casal de Barcelona va ser la dinastia que va ostentar el títol de comte de Barcelona, que va aconseguir la primacia sobre la resta dels comtats catalans. Els comtes de Barcelona van esdevenir els sobirans de Catalunya. Com ha passat i passa a molts regnes d’Europa, a Catalunya, el rei no en ostenta el títol formal de rei, però n’és el monarca
 
Ja des del segle XI, el senyal del comtes de Barcelona eren els quatre pals de gules (quatre franges vermelles) sobre camp d'or (fons daurat). Aquí ho veiem, a la tomba d'Ermessenda de Carcassona, esposa del comte de Barcelona Ramon Borrell, a la catedral de Girona, del 1058:
 
 
 
També ho veiem a la tomba de Ramon Berenguer II, Cap d’Estopes, també a la catedral de Girona del 1082:
 
 
Des de sempre, s’ha tingut clar a Catalunya que els quatre pals vermells sobre fons daurat són el senyal del comtes de Barcelona.
 
El 1587, la Diputació del General de Catalunya va encarregar al pintor italià Filippo Ariosto els retrats dels comtes de Barcelona. Entre d’altres:
 
Ramon Berenguer II
 
El seu germà, Berenguer Ramon II, el pressumpte fratricida:
 
 
Ramon Berenguer III:
 
És molt interessant el que ve ara, aquest fet per encàrrec per la Diputació General d’Aragó, on hi són representats Ramon Berenguer IV i la seva esposa, Peronella d’Aragó:
 
 
On es veu clarament que aragonesos i catalans teniem senyals completament diferenciats. La qual cosa referma el retrat del rei aragonès Ramir II, pare de Peronella: 
 
 
 
Queda, així, ben documentat com el senyal –les armes- dels comtes de Barcelona eren i són els quatre pals vermells sobre fons daurat, i que els reis d’Aragó en tenien un de ben diferent, que els descendents de Ramon Berenguer IV i Peronella mai van utilitzar, per cert, ja que no era el seu. Els descendents de Ramon Berenguer IV van tenir sempre claríssim que el seu senyal era els dels comtes de Barcelona. Si alguna vegada apareix el senyal dels quatre pals a l’Aragó és perquè els comtes de Barcelona volien deixar clar que eren ells que dominaven aquell territori.
 
Ja en el segle XIV, o fins i tot abans i anticipant-se en segles a la resta de nacions europees, es va fixar, per a Catalunya, el número de franges horitzontals en dues, i en quatre de verticals, per a la família reial. A més, els comtes de Barcelona van imposar el seu senyal als seus nous territoris dels regnes de Mallorca i València en el segle XIII, i a Sicília a partir del segle XIV. Ramon Berenguer III va unir els seus dominis amb els de Provença al casar-se amb Dolça, comtessa de Provença. Veiem quina era i és la bandera de Provença.
 
 
 
Ramon Berenguer IV tenia Provença per la seva mare, res a veure amb Aragó. Una altra prova més, si és que calia, que la bandera catalana no prové de la bandera aragonesa, com alguns han pretès.
 
El 1765, el rei Carles III de Castella va muntar un pseudoconcurs per justificar l’apropiació de la bandera catalana per a confegir l'espanyola. La nova bandera consistia en dues franges horitzontals vermelles sobre fons daurat. Durant el segle XIX, les franges vermelles s'anirien eixamplant cap als extrems inferior i superior i, així, va aparèixer la bandera espanyola que tots coneixem.
 
Quan, a finals del segle XIX, va anar prenent volada el catalanism, per tal de tenir un símbol nacional clar, es va prendre el senyal del comte de Barcelona, passant els pals (verticals) a franges (horitzontals) per fer la bandera catalana. 
 
Val a dir, però, que Catalunya no és l‘únic país que conserva la seva simbologia medieval. Tot i això, la nació catalana és la que ostenta –si més no fins al moment- el senyal o bandera més antic d’Europa.
 
Carles Camp
21/03/2017
 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici