Memòria històrica > Articles i documents

Francesc Roca. La terra, des de la lluna (1857)

Els dos viatges imaginaris –en coet- a la Lluna, inventats, a mitjan segle XIX, per l'olotí Miquel Estorch, i explicats als 9 volums de Lunigrafia, ens obren diverses portes. Una: l'hindú tripulant de la bala-nau disparada per un científic alemany que arriba a la Lluna, troba una societat tecnològicament més avançada, que funciona segons un original model econòmic. Una altra és veure quina és la idea que tenen a la Lluna d'algunes de les societats de la Terra: la d'Estats Units, la de Mèxic, la de l'Índia, la de Madrid, la de Roma o la de l'illa de Cuba.

La ciutat dels ducs i comtes

El capítol “Madrid visto desde la Luna” comença dient que la ciutat té palaus, museus, teatres, una magnífica plaça de toros, “pero ni un solo templo regular”. Hi ha, diuen, una gran distància entre els principis i la realitat. Per exemple, a Madrid “se pregona la igualdad, y todos procuran adquirir distinciones”. Així, només entre 1836 i 1857, es faran, amb residència a Madrid, 18 nous Grandes de España, 40 nous ducs, 52 marquesos, 48 comtes, 24 vescomtes, 298 Grans Creus de Carles III, 545 de Isabel la Catòlica, 182 Damas Nobles, 40 nous membres del Toisó d'Or. En la pràctica, dels habitants de la ciutat “la mayor parte viven del presupuesto; unos, directamente, otros, indirectamente”. Segons Estorch, “cada empleo cuesta al Estado el quíntuplo de lo que cobra el que lo desempeña”.

Visió molt crítica.

La visió de Roma des de la Lluna també és molt crítica. Un fragment descriu de forma clara que “Al ver tanta iglesia, tanto sacerdote y tanta riqueza, cualquiera creería que los súbditos del Papa son religiosos y ricos. Pero se equivocaran grandemente: son supersticiosos por hábito y pobres por indolencia.”

Cuba. Des de la Lluna, ens expliquen el salt qualitatiu que ha fet l'economia cubana. Fins a mitjan XVIII, només exportava cuirs, fulles de tabac i cera. Després, en només 60 anys, fa un salt extraordinari: conreu de la canya de sucre i 1.600 ingenis sucrers, tabac i fàbriques de cigars, cafetars, cotó o mel. El pressupost d'ingressos de l'illa passarà de 165.605 pesos (el 1759) a 17.267.294 (el 1857). De manera que “hoy, con una buena administración, podría suministrar un sobrante de 6 a 8 millones”.

La qüestió realment determinant és: qui ha de controlar aquest important superàvit fiscal? Les respostes, al 1857, eren, segons Estorch, quatre i les detallava de forma ben descriptiva: “Políticamente hablando, los cubanos son (1) independentistas [la majoria], (2) anexionistas [als Estats Units d'Amèrica], (3) concesionistas [partidaris d'obtenir concessions] y (4) leales [a la Corona d'Espanya]”.

No, Miquel Estorch no està presentant la Catalunya de l'endemà del 2011, és la Cuba de 1857.

L'econòmic

12-03-2017

Política de cookies

Una cookie es un fichero que se descarga en el ordenador o dispositivo del usuario al acceder a determinadas páginas web para almacenar y recuperar información sobre la navegación que se efectúa desde dicho equipo. A continuación le ofrecemos más información sobre las cookies que podemos utilizar en este sitio web:

   • Cookie de carácter técnico: destinada únicamente a permitir al usuario navegar por la página web.
   • Cookie estrictamente necesaria para la prestación de un servicio solicitado por el usuario: por ejemplo, aquella que es necesaria instalar para efectuar un pago, iniciar sesión o acceder a una zona privada de la web.
   • Cookies analíticas: para el seguimiento y análisis estadístico del comportamiento del conjunto de los usuarios.
   • Cookies de marketing y publicidad: permiten anuncios y banners personalizados, también la recopilación de estadísticas sobre los mismos.
   • Cookies de redes sociales y otros plugins: permiten compartir contenido del sitio a través de sitios web de redes sociales de terceros.

El usuario podrá elegir qué cookies quiere que funcionen en este sitio web o desactivarlas mediante la configuración de su navegador.

Más información