GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. La terra, des de la lluna (1857)

Francesc Roca. La terra, des de la lluna (1857)


Els dos viatges imaginaris –en coet- a la Lluna, inventats, a mitjan segle XIX, per l'olotí Miquel Estorch, i explicats als 9 volums de Lunigrafia, ens obren diverses portes. Una: l'hindú tripulant de la bala-nau disparada per un científic alemany que arriba a la Lluna, troba una societat tecnològicament més avançada, que funciona segons un original model econòmic. Una altra és veure quina és la idea que tenen a la Lluna d'algunes de les societats de la Terra: la d'Estats Units, la de Mèxic, la de l'Índia, la de Madrid, la de Roma o la de l'illa de Cuba.
 
La ciutat dels ducs i comtes
 
El capítol “Madrid visto desde la Luna” comença dient que la ciutat té palaus, museus, teatres, una magnífica plaça de toros, “pero ni un solo templo regular”. Hi ha, diuen, una gran distància entre els principis i la realitat. Per exemple, a Madrid “se pregona la igualdad, y todos procuran adquirir distinciones”. Així, només entre 1836 i 1857, es faran, amb residència a Madrid, 18 nous Grandes de España, 40 nous ducs, 52 marquesos, 48 comtes, 24 vescomtes, 298 Grans Creus de Carles III, 545 de Isabel la Catòlica, 182 Damas Nobles, 40 nous membres del Toisó d'Or. En la pràctica, dels habitants de la ciutat “la mayor parte viven del presupuesto; unos, directamente, otros, indirectamente”. Segons Estorch, “cada empleo cuesta al Estado el quíntuplo de lo que cobra el que lo desempeña”.
 
Visió molt crítica.
 
La visió de Roma des de la Lluna també és molt crítica. Un fragment descriu de forma clara que “Al ver tanta iglesia, tanto sacerdote y tanta riqueza, cualquiera creería que los súbditos del Papa son religiosos y ricos. Pero se equivocaran grandemente: son supersticiosos por hábito y pobres por indolencia.”
 
Cuba. Des de la Lluna, ens expliquen el salt qualitatiu que ha fet l'economia cubana. Fins a mitjan XVIII, només exportava cuirs, fulles de tabac i cera. Després, en només 60 anys, fa un salt extraordinari: conreu de la canya de sucre i 1.600 ingenis sucrers, tabac i fàbriques de cigars, cafetars, cotó o mel. El pressupost d'ingressos de l'illa passarà de 165.605 pesos (el 1759) a 17.267.294 (el 1857). De manera que “hoy, con una buena administración, podría suministrar un sobrante de 6 a 8 millones”.
 
La qüestió realment determinant és: qui ha de controlar aquest important superàvit fiscal? Les respostes, al 1857, eren, segons Estorch, quatre i les detallava de forma ben descriptiva: “Políticamente hablando, los cubanos son (1) independentistas [la majoria], (2) anexionistas [als Estats Units d'Amèrica], (3) concesionistas [partidaris d'obtenir concessions] y (4) leales [a la Corona d'Espanya]”.
 
No, Miquel Estorch no està presentant la Catalunya de l'endemà del 2011, és la Cuba de 1857.
 
L'econòmic
12-03-2017


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici