GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Francesc Roca. A Amèrica i d

Francesc Roca. A Amèrica i d'Europa (1888)


L'interès de la societat catalana per conèixer els fluxos i els orígens geogràfics dels moviments migratoris (i quantificar-los) ve de lluny. Aquest interès serà més gran, és clar, en certs moments. Per exemple, als anys de la primera globalització, que comença a finals del XIX i s'interromp amb la I Guerra Mundial.
 
Un dels analistes de les migracions d'aquells anys és Josep Ricart i Giralt (Barcelona, 1847 – Cardedeu, 1930), pilot de la marina mercant i professor de l'Escola de Nàutica de Barcelona. Amb múltiples ocupacions intel·lectuals i autor d'un reguitzell d'obres de formats molt diversos, Ricart distingeix entre l'emigració d'expansió i l'emigració causada per la pobresa. L'exemple que tria per parlar de la primera és Itàlia. Un país dens (99 hab/km²), sense colònies, amb una rica marina mercant, que té un paper important en el comerç dels països del Riu de la Plata, i fins i tot del Pacífic. L'exemple del segon tipus d'emigració és Espanya (amb només 34 hab/km²), on l'escassa població –amb províncies com Ciudad Real o Albacete, amb 14 hab/km²- ha de marxar, foragitada per la pobresa.
 
Segons Ricart i Giralt, els emigrants sense instrucció i sense capital han de dirigir-se a països relativament poc explotats (i poc poblats). En canvi, els emigrants amb una certa formació i/o un cert capital, o sense capital, podran instal·lar-se perfectament en països prou avançats.
El cas català va ser analitzat, per exemple, per Ramon Roig i Armengol (Vilanova i la Geltrú, 1868 – Barcelona, 1929). Ens trobem davant d'un altre personatge amb una obra diversa, i, sovint, contundent. Així, va publicar un volum de més de 700 pàgines, amb un títol equívoc: Mapa regional vitivinícola de la província de Barcelona(Barcelona, 1890). Un mapa, sí, però amb un llarg text d'acompanyament ple de noms i de xifres, tot i que “en tot temps és difícil la formació d'exactes estadístiques”.
 
Segons Roig i Armengol, la població catalana de 1890 és de 900.541 persones. Els grups més nombrosos són: els pagesos (111.249), els treballadors de la indústria (70.645), els artesans (66.324), la marina mercant (16.592 treballadors, som al final de l'edat d'or dels grans velers) i el comerç (10.816). Vist des del segle XXI, poden sorprendre les petites xifres d'ocupats en els transports terrestres (4.789), d'empleats públics (només 3.147!), de metges (987), o d'arquitectes (594).
 
El que ens interessa, però, són les xifres d'estrangers, que són, o han estat, immigrants. El total és de 12.023. Poc, si comparem: un 3,3% de la població. Ara, es tracta, sobretot, d'europeus de l'Europa rica i culta: 6.902 francesos, 2.165 italians, 587 anglesos, 496 alemanys, 106 suïssos. I pocs originaris de les Amèriques: 134 argentins, 62 mexicans. Catalunya rep, sobretot, com a immigrants tècnics, especialistes o mànagers de l'emigració d'expansió europea.
 
Fer les amèriques.
 
En canvi, els emigrants catalans tenen una altra destinació, les Amèriques. Uns 5.596 a l'Argentina, 1.706 a Cuba, 419 a Puerto Rico, 275 a l'Uruguai, 148 a Mèxic, 56 a Veneçuela, 13 als Estats Units. Més, 1.314 a Filipines, encara colònia espanyola (per bé que estan a punt d'esdevenir un estat associat dels EUA). La immigració catalana es dirigeix a l'Argentina i l'Uruguai (que són a la punta del creixement econòmic americà), i segueix a Cuba , la joia de la corona, i Puerto Rico. És una emigració d'expansió, si bé, segons Roig i Armengol, “Catalunya, que anava resistint aquesta emigració de les altres províncies l'hi presta avui algun tribut, si bé, en petita proporció”.
Immigrants de l'Europa culta, emigrants a l'Amèrica rica. Una de les claus explicatives de l'èxit econòmic català?
 
 
L’econòmic
12/02/2017


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici