GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Actualitat
Articles i documents
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Carles Camp. Els tarongers manipulats de Yuste

Carles Camp. Els tarongers manipulats de Yuste


El nostre amic i col·laborador Daniel Ibànyez està preparant un llibre que tractarà de l’abdicació de Carles I el 1556 i, molt especialment, sobre el lloc on després es va retirar i morir. El llibre es titularà Les abdicacions de Brusel·les. La mort de Carles I a la Murtra.
 
Daniel Ibànyez sorprendrà el lector amb fets desconeguts que desmenteixen un munt de manipulacions i tergiversacions de la historiografia oficial sobre els darrers anys de la vida de l’emperador, entre les quals cal destacar les referides al lloc on es va retirar i on, finalment, moriria, que sempre segons la historiografia oficial va ser al monestir de San Jerónimo de Yuste.
 
Després d’anys de recerca, Ibànyez ha arribat a la conclusió que l’autèntic lloc de retir i mort de Carles I va ser el monestir català de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona, l’únic gran monestir català que no ha sigut mai restaurat. Amb una sèrie d’argumentacions molt convincents, al meu entendre inapel·lables, demostra la seva hipòtesi i alhora denuncia la creació amb diners públics des de la dècada del 1940 d’un parc temàtic al voltant de Yuste que pretén reforçar la tesi oficial.
 
En aquest enllaç podem escoltar alguns dels principals arguments de Daniel Ibànyez sobre la qüestió.
 
 
Un de les proves que aporta és el fet, inequívocament documentat, que Carles I passejava sota horts de llimoners quan anava a resar a l’ermita de Betlem que hi havia a prop de Sant Jeroni.
 
Ara bé, a Yuste, passejar entre llimoners el 1556 era un esbargiment impossible. L’ubicació, a 780 metres d’altitud, impossibilitava el conreu d’aquests arbres per raons climatològiques i més en una època, la dècada de 1550, en què Europa havia entrat en un període especialment fred, conegut com la Petita Edat de Gel. En canvi, en la mateixa època, la presència de llimoners a la vall de Betlem, on s’ubica el monestir de Sant Jeroni de la Murtra està perfectament documentada.
 
Ibànyez va començar a difondre aquest argument a través de les xarxes, el 2008. I com que, encara que no ho sembli, des del poder espanyol estan amatents a tots els estudis que, des de Catalunya, van desmuntant la mitologia històrica espanyola, algú s’ha pres la molèstia i s’ha gastat els diners per tal de plantar i mantenir un llimoner i una horta de tarongers al voltant del que diuen que era el monestir de Yuste. Fins i tot, han fet un planter, com es pot veure a les imatges adjuntes.
 
Val a dir que, actualment i en el segle XVI encara menys, no hi ha cap pagès de la zona que cultivi ni tarongers ni cap mena de cítrics, cultius absolutament impropis de terres amb aquella climatologia. Només hi ha aquests tarongers que els historiadors espanyols han fet plantar.
 
Tampoc no ens ha d’estranyar que als visitants se’ls digui que aquells arbres són els descendents d’aquells sota els quals passejava l’emperador Carles I.
 
 
 
Carles Camp
04/11/2016
 

 

 

 

 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici