Descoberta catalana d'Amèrica > Articles i documents

Fede Cedó. Colom al Besòs

L’almirall va desembarcar a Badalona per oferir el Nou Món als Reis Catòlics, que eren al monestir de Sant Jeroni.

A la vall de Betlem de la serralada de Marina, al barri del Canyet de Badalona, entre grans moles d’indústries i magatzems, emergeix la silueta del monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Fundat el 1416, aplega centenars de llegendes que els historiadors desgranen en les seves recerques. Una, ja amb prou feines discutida, és la relació de la cartoixa amb el descobriment d’ Amèrica. Amb els Reis Catòlics i el mateix Cristòfor Colom com a protagonistes.

Els historiadors han trobat proves irrefutables de la presència dels Reis Catòlics al monestir de la Murtra l’abril del 1493 per guarir les ferides que va patir el rei Ferran en un atemptat fallit a Barcelona. Per aquest motiu Colom s’hi dirigeix des de Sevilla per oferir l’èxit de la seva primera expedició. Són molts els historiadors, com Josep Maria Cuyàs i Jaume Sobrequés, que coincideixen que els reis van rebre a Sant Jeroni l’almirall. “Van evitar una rebuda apoteòsica i van imposar el secretisme, ja que els portuguesos estaven a l’aguait”, explica el sacerdot i historiador del monestir Jaume Aymar.

El temps s’atura, a Sant Jeroni de la Murtra. En l’espectacular claustre de pedra, on Aymar atén sol·lícit les consultes. Murs impenetrables aliens a les polèmiques polítiques per la celebració del dia de la Hispanitat. Una atmosfera de silenci i repòs, on la història fa arrelar la ciutat de Badalona amb Cristòfor Colom.

Tal era el tràfec de la cort reial al monestir que està documentat el trasllat dels monjos a la infermeria per cedir les seves estances als nobles de la cort. També són prova de la seva estada les cares dels monarques esculpides a les mènsules distribuïdes pel claustre, entre les quals destaquen els bustos dels reis i també una dedicada a Cristòfor Colom.

Josep Maria Cuyas Tolosa, cronista oficial de Badalona, a la dècada dels quaranta va visitar una a una les masies pròximes “recollint la memòria no escrita heretada” i, en aquesta, el pas del seguici de Cristòfor Colom. “Una tradició oral coincident” que, segons Aymar, “va deixar l’empremta del pas d’una gran caravana” que cridava l’atenció pels indígenes i els animals exòtics que portava. “ Colom va arribar a Badalona per mar des de Sevilla”, asseguren els historiadors locals. Altres indicis recents incideixen que “els primers indis van ser batejats a Badalona i no a la catedral”, com es desprèn de la investigació de mossèn Martí Bonet, historiador de la seu barcelonina.

És tal la relació de Badalona amb Cristòfor Colom que en la investigació sorgeix la figura de fra Ramon Paner, un frare jerònim català que va acompanyar l’almirall en el segon viatge i va escriure el primer tractat etnològic d’ Amèrica. Paner va ser el primer a batejar els indígenes, i la seva presència torna a sorgir en unes investigacions a l’ Arxiu de Simancas com a testimoni en el procés contra l’almirall instigat per Bobadilla.

Fede Cedó. Colom al Besòs

Política de cookies