Memòria històrica > Canàries i Catalunya

Carles Camp. Els vestits tradicionals de les dones balears i canàries

En articles anteriors, he repassat dos aspectes que com si fossin registres fòssils, han perviscut com a prova de la conquesta catalana de les Illes Canàries, iniciada per balears el segle XIV i continuada i conclosa per valencians en el segle XV. Fins ara, m’he fixat en la toponímia, especialment el que fa referència a accidents geogràfics, i en el lèxic, especialment els noms de plantes relacionades amb el món pagès i els noms de peixos, vocabularis relacionats amb el poc urbanitzat ambient cultural dels pagesos i pescadors de les Canàries.

En aquest article em centraré en la vestimenta tradicional de la dona canària. La de l’home tendeix, no solament en el món hispànic sinó a tota Europa a ser bastant homogènia: pantalons foscos, camisa blanca, alguna mena d’armilla o similar, alguna manta o similar com abric, alguna peça per aguantar-se el pantaló i alguna mena de capell per tapar-se el cap si fa fred. Costa, moltes vegades, saber distingir les diferents vestimentes masculines tradicionals europees.

El vestit tradicional de la dona, però, és diferent. El gust de la dona per superar el simple utilitarisme de la roba i saber-li donar el necessari i atractiu toc de bellesa ha fet, des de temps immemorials, que la vestimenta femenina hagi estat i sigui més rica i variada. Al llargs dels temps, les diferents zones d’Europa van anar desenvolupant en la vestimenta femenina formes i modes diferenciades per a cada nació o a cada àmbit cultural.

Els vestits tradicionals de les diferents regions i nacions europees van ser fixats per diversos grups de folkloristes vinculats a les modes romàntiques del segle XIX. Els casos més primerencs van ser definits a finals del segle XVIII, encara que la major part ho van ser durant el segle XIX, sobretot a les darreres dècades. Dins l’ideal romàntic es definia com a vestit tradicional el què i el com vestia la part més primigènia de la població, la part menys contaminada per la modernitat industrial despersonalitzadora, que tendia a uniformitzar les vestimentes de totes les nacions, regions i cultures europees.

Entenien que les vestits autènticament tradicionals i autòctons de cada zona eren els que duia la població no industrialitzada i no urbana, és a dir, la població rural, representada per pescadors, pastors i, sobretot, pels pagesos. Els definidors o fixadors d’aquestes vestits, evidentment, no se’ls van inventar. Es van fixar com vestia aquesta població en dies assenyalats: oficis solemnes, aplecs, festes majors, misses de Nadal, Pasqua, etc. Del tipus de vestits que la població, majoritàriament pagesa, duia en aquestes ocasions és d’on van sortir les diferents versions de vestits tradicionals de cada zona d’Europa.

Si la historiografia oficial fos certa la vestimenta tradicional canària, especialment la femenina, hauria de ser semblant a l’andalusa. Recordem el que ens explica aquesta historiografia. Després d’una primera etapa de colonització mallorquina amb suports del Principat, sota els auspicis de Jaume III de Mallorca primer i de Pere III de Catalunya després, que va tenir lloc en la segona meitat del segle XIV, s’hauria produït una gran revolta indígena, el 1393, que hauria suposat la total i absoluta massacre dels catalans i mallorquins allí establerts i de tots els indígenes cristianitzats. A partir d’aquell moment, Castella hauria vingut a conquerir les Canàries aprofitant el buit de poder generat per aquesta tan magnificada revolta. Primerament, amb el normand Jean de Bethencourt en nom de Castella i després, al llarg del segle XV, de diversos conqueridors andalusos o castellans per al rei de Castella.

Si, malgrat totes les proves i evidències aportades en contra de la historiografia oficial, les seves afirmacions fossin certes, la vestimenta tradicional canària, insisteixo, hauria d’assemblar-se a l’andalusa, o la castellana, o l’extremenya, o una barreja d’elles. Vegem-ho.

Aquí veiem una mostra del vestit tradicional canari femení:

Aquí tenim unes mostres del vestit de dona tradicional andalús:

La teoria de la historiografia oficial ja grinyola. Segons aquesta la invasió de les Canàries s’hauria fet des d’Andalusia. Si fos així la vestimenta tradicional de Canàries i d’Andalusia hauria de ser semblant, fet que podem comprovar com no és així.

Aquí una mostra del vestit de dona tradicional extremeny:

I el de Castella La Mancha:

Com veiem, les regions castellanes d’on suposadament van sortir els conqueridors de les Canàries tenen uns vestits tradicionals de dona prou diferents del vestit de dona tradicional canari.

Ara veurem com és el vestit tradicional mallorquí:

O del congrés Agrícola d’Eivissa del 1912:

Es pot afirmar doncs, sense perill d’equivocar-se, que el vestit de dona tradicional canari s'assembla molt al mallorquí. Segles de separació d'ambdues cultures han dut a marcar algunes diferències. Així es veu, per exemple, com les faldilles canàries solen dur ratlles acolorides i les mallorquines són de colors més discrets. Les diferències, però, són de detalls, no són essencials.

Això és, al meu entendre, un indici prou significatiu que la conquesta mallorquina del segle XIV, aquesta sí reconeguda per la historiografia oficial no va patir cap mena d'interrupció sobtada ni va ser substituïda per una conquesta castellana ni de qualsevol altra nacionalitat. És a dir, l'extermini o epulsió de catalans i mallorquins pressumptament ocorreguda en una suposada revolta indígena el 1393 és una invenció per a justificar la inexistent conquesta castellana de les Canàries. La conquesta catalana començada i liderada per mallorquins va ser una acció continuada des del seu inici en temps de Jaume III de Mallorca, seguida per Pere III i acabada en temps de Ferran II.

El lector en pot fer el seu propi judici i treure’n les seves pròpies conclusions.

Carles Camp

07/09/2016

Carles Camp. Els vestits tradicionals de les dones balears i canàries

Política de cookies