142. L’origen català del gran mestre dels escacs Raúl Capablanca

José Raúl Cpablanca i Graupera, més conegut pel seu nom abreujat de Raúl Capablanca (L'Havana, 1888-Nova York, 1942 ) va ser un jugador d'escacs cubà. Tercer campió del món, títol que va ostentar entre els anys 1921 i 1927, i un dels millors jugadors de tots els temps. Era àmpliament reconegut per la seva excepcional capacitat de jugar finals a la perfecció i per la seva rapidesa de joc. Gràcies a les seves fites, a la superioritat que demostrava sobre el tauler i al seu relativament simple estil de joc va ser anomenat “la màquina d'escacs humana”.

Raúl Capablanca era d’ascendència catalana. La seva família paterna era una potent nissaga catalana establerta a Cuba des de feia temps i, com a tal, formava part de la més distingida burgesia del país. La seva mare era filla d’uns immigrants catalans. Era catalanoparlant, al ser el català la seva llengua materna, i usava aquest idioma per parlar amb la seva mare i amb la seva família materna.

Va aprendre a jugar als escacs als quatre anys, veient com jugava el pare amb els amics. Va progressar ràpidament i als 13 anys va guanyar al millor jugador cubà del moment, Juan Corzo, i es va proclamar campió de Cuba.

Absolutament autodidacta, a banda del seu pare, un simple afeccionat, no va tenir mai cap instructor, tampoc no va llegir mai cap llibre ni manual sobre aquest joc. Malgrat tot hi ha qui el considera el millor jugador d’escacs que hi ha hagut mai.

El 1909, va disputar un torneig contra el nord-americà Frank James Marshall, a qui va véncer espectacularment (+8 -1 =14) [1]. Gràcies a aquesta victòria va ser admès al torneig de Sant Sebastià de 1911, que també va guanyar.

Diplomàtic de carrera, va ser destinat a l'ambaixada cubana de Sant Petersburg, ciutat on el 1914 va quedar segon en un torneig que va guanyar l'encara campió mundial Emanuel Lasker.

La Primera Guerra Mundial li va limitar l'activitat escaquista ja que només va poder jugar tornejos als Estats Units. L'any 1919, va desafiar novament Lasker, a qui ja havia reptat el 1911 a un encontre per al campionat mundial.

Aquest encontre es va celebrar a L’Havana el 1921. Quan el resultat era favorable a Capablanca (+4 -0 =10), Lasker va abandonar i va cedir, així, el títol al jugador cubà.

Va perdre el títol en un matx el 1927 contra Alexandr Alekhin i no va tenir l'oportunitat de recuperar-lo perquè el jugador rus es va negar sempre a la revenja. Des que existeix el títol oficial, Raúl Capablanca ha estat l’únic campió del món d’escacs no europeu ni nord-americà.

Carles Camp

10/08/2016

Per a saber-ne més:

Sobre els 10 millors jugadors d’escacs de la història:

http://listverse.com/2009/09/06/top-10-greatest-chess-players-in-history/

Fragment autobiogràfics de la seva carrera com a escaquista:

http://www.gtryfon.demon.co.uk/bcc/culture/worldchampions/capablanca/capablanca.htm

Partides memorables:

http://www.chessgames.com/perl/chesscollection?cid=1002457.

Harry Golombek (1947). Capablanca's Hundred Best Games of Chess. London, UK, edicions Bell.

Marià Fontrodona (1988). Capablanca. Barcelona, Edicions Nou Art Thor (col. Gent Nostra).

[1] La notació (+x -y =z) indica que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.

142. L’origen català del gran mestre dels escacs Raúl Capablanca

Política de cookies