GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
142. L’origen català del gran mestre dels escacs Raúl Capablanca

142. L’origen català del gran mestre dels escacs Raúl Capablanca


José Raúl Cpablanca i Graupera, més conegut pel seu nom abreujat de Raúl Capablanca (L'Havana, 1888-Nova York, 1942 ) va ser un jugador d'escacs cubà. Tercer campió del món, títol que va ostentar entre els anys 1921 i 1927, i un dels millors jugadors de tots els temps. Era àmpliament reconegut per la seva excepcional capacitat de jugar finals a la perfecció i per la seva rapidesa de joc. Gràcies a les seves fites, a la superioritat que demostrava sobre el tauler i al seu relativament simple estil de joc va ser anomenat “la màquina d'escacs humana”.
 
Raúl Capablanca era d’ascendència catalana. La seva família paterna era una potent nissaga catalana establerta a Cuba des de feia temps i, com a tal, formava part de la més distingida burgesia del país. La seva mare era filla d’uns immigrants catalans. Era catalanoparlant, al ser el català la seva llengua materna, i usava aquest idioma per parlar amb la seva mare i amb la seva família materna.
 
Va aprendre a jugar als escacs als quatre anys, veient com jugava el pare amb els amics. Va progressar ràpidament i als 13 anys va guanyar al millor jugador cubà del moment, Juan Corzo, i es va proclamar campió de Cuba.
 
Absolutament autodidacta, a banda del seu pare, un simple afeccionat, no va tenir mai cap instructor, tampoc no va llegir mai cap llibre ni manual sobre aquest joc. Malgrat tot hi ha qui el considera el millor jugador d’escacs que hi ha hagut mai.
 
El 1909, va disputar un torneig contra el nord-americà Frank James Marshall, a qui va véncer espectacularment (+8 -1 =14) [1]. Gràcies a aquesta victòria va ser admès al torneig de Sant Sebastià de 1911, que també va guanyar.
 
Diplomàtic de carrera, va ser destinat a l'ambaixada cubana de Sant Petersburg, ciutat on el 1914 va quedar segon en un torneig que va guanyar l'encara campió mundial Emanuel Lasker.
La Primera Guerra Mundial li va limitar l'activitat escaquista ja que només va poder jugar tornejos als Estats Units. L'any 1919, va desafiar novament Lasker, a qui ja havia reptat el 1911 a un encontre per al campionat mundial.
 
Aquest encontre es va celebrar a L’Havana el 1921. Quan el resultat era favorable a Capablanca (+4 -0 =10), Lasker va abandonar i va cedir, així, el títol al jugador cubà.
 
Va perdre el títol en un matx el 1927 contra Alexandr Alekhin i no va tenir l'oportunitat de recuperar-lo perquè el jugador rus es va negar sempre a la revenja. Des que existeix el títol oficial, Raúl Capablanca ha estat l’únic campió del món d’escacs no europeu ni nord-americà.
 
 
 
 Carles Camp
10/08/2016
 
 
 
Per a saber-ne més:
 
Sobre els 10 millors jugadors d’escacs de la història:
 
 
Fragment autobiogràfics de la seva carrera com a escaquista:
 
 
Partides memorables:
 
Harry Golombek (1947). Capablanca's Hundred Best Games of Chess. London, UK, edicions Bell.
Marià Fontrodona (1988). Capablanca. Barcelona, Edicions Nou Art Thor (col. Gent Nostra).
 

[1] La notació (+x -y =z) indica que el primer jugador va guanyar x partides, en va perdre y, i va fer taules en z.


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici