Ibers. Fonament nacional > Articles i documents

Jordi Saborit. El Comitè Olímpic Espanyol va boicotejar la candidatura impulsada per la Mancomunitat

Barcelona és l’única ciutat de l'estat espanyol que ha acollit uns Jocs Olímpics. El trajecte per portar-los a la capital catalana no va ser, precisament, un camí ple de roses. I és que abans que el president del COI, el català Joan Antoni Samaranch, pronunciés, el 17 d’octubre de 1986 a Lausana, les paraules màgiques "À la ville de Barcelone", la ciutat comtal ja havia intentat convertir-se en seu olímpica moltes dècades abans.

L’any 1924 va provar-ho per primera vegada. La presentació de les candidatures va tenir lloc en la 18a sessió del COI celebrada a l’Ajuntament d’Anvers entre els dies 18 i 30 d’agost. Juntament amb Barcelona, hi van prendre part Amsterdam, París, Los Angeles, Roma i Praga. Les dues primeres partien com a favorites. L’expedició catalana estava formada per Josep Elies Juncosa, Jaume Garcia Alsina, Jaume Mestres, Co de Triola, i el president del Barça, Joan Gamper. Des del primer moment, els dirigents es van trobar amb diversos obstacles.

El govern espanyol s’hi va mostrar favorable, la Mancomunitat de Catalunya també, però van topar amb la negativa del Comitè Olímpic Espanyol i el seu president, el Marquès de Villamejor, que en una nota de premsa va expressar “el rechazo unánime a la proposición que había hecho la Mancomunidad Catalana…”. Els enfrontaments entre el COE (Madrid) i el COC (Barcelona) van sobrepassar uns límits inimaginables. Es va arribar a especular amb un possible oferiment del COE al COI perquè la ciutat de Sant Sebastià acollís la cita olímpica de 1924.

L'Exposició Universal

D’altra banda, Barcelona també volia organitzar l’Exposició Universal. El Baró de Coubertin, president del COI, no veia gens clara la coincidència dels dos esdeveniments i recordava la mala experiència viscuda a Paris 1900 i Saint Louis 1904. Coubertin va enviar una carta al president de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch, i li va explicar la seva posició. “Vous n’ignorez pas que le Comité objecte toujours beaucoup á ce que les Jeux soient annexes a une exposition...”.

Però per sobre de tot hi havia una raó de molt pes. Coubertin estava decidit a que els Jocs es fessin a París per poder treure’s l’espina de la mala experiència del 1900. L’impulsor dels Jocs Olímpics moderns volia que la ciutat de les llums brillés esportivament. Per aquest motiu el Baró va enviar una carta a tots els membres del COI perquè votessin a favor de la seva ciutat natal.

Totes aquestes circumstàncies negatives no van aturar la candidatura de Barcelona. Aquesta va crear una comissió organitzadora amb el rei Alfons XIII com a president d’honor. A l'entorn de 1920 es va començar a construir l’Estadi on s’havien de celebrar les competicions esportives. L’arquitecte Jaume Mestres va dissenyar l’obra, que no es va acabar.

En la 19a sessió del COI celebrada el dia 21 d’agost del 1921 al Casino Montebenon de Lausana, el Comitè va elegir París com a seu dels Jocs de 1924. Barcelona va tenir la primera desfeta olímpica. Els esforços de Josep Elies Juncosa i la renúncia a l’Exposició Universal no van ser suficients.

El caramel olímpic hauria d’esperar unes quantes dècades més abans no es fes realitat. París es va tornar a creuar a la cursa del 1992, però en aquesta ocasió la capital catalana ho va aconseguir i va poder celebrar, per fi, els seus Jocs.

Naciodigital.cat

24/047/2016

Jordi Saborit. El Comitè Olímpic Espanyol va boicotejar la candidatura impulsada per la Mancomunitat

Política de cookies