Ernest Alós. Ramon Llull, un visionari precursor de la xarxa

EL CCCB presenta l'exposició 'La màquina de pensar. Ramon Llull i l'Ars combinatoria', l'exposició més gran de l'Any Llull

L’exposició més gran de l’Any Llull, organitzada de forma «autònoma» pel Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb el KZM de Karlsruhe, la Diputació de Barcelona i el Banc Sabadell, no és una introducció enciclopèdica al Ramon Llull creador de la llengua literària catalana, escriptor, filòsof, apallissat missioner i precursor de l’aliança de les civilitzacions que pot tenir al cap qui disposi de quatre nocions bàsiques sobre el personatge. 'La màquina de pensar. Ramon Llull i l’Ars combinatoria’ (fins a l’11 de desembre) opta per un enfocament tan parcial com contemporani i plàsticament brillant: Ramon Llull (1232-1316) com a «precursor de les noves tecnologies de la comunicació» i inspirador d’artistes contemporanis.

Segons el comissari de l’exposició, el catedràtic de la UPF Amador Vega, conceptes perfectament contemporanis com els de «moviment» i «relació» marquen tant l’obra de Llull com el muntatge de la mostra. Amb la seva ars combinatoria, sosté Vega, Llull «va tenir una intuïció extraordinària, molt simple: tot està relacionat». Números, paraules, realitats, animals, univers, plantes, dret... El director del CCCB, Vicenç Villatoro, afegeix dos conceptes més: «connexió» i «xarxa», que converteixen la proposta del centre en «una exposició inequívocament de present».

«Llull va ser un dels primers que ens va mostrar, amb les seves màquines lògiques de pensar, que les idees es poden formalitzar, i allò que es pot formalitzar es pot mecanitzar. Es va anticipar a la tesi de Church-Turing. Podem considerar Llull com un dels fundadors de la revolució algorítmica i digital», afegeix Peter Weibel, el president del centre cultural KZM, que exposarà la mostra a Alemanya el 2018. Però no perdem la perspectiva: Llull era un home del segle XIII, recorda Vega, i aquesta realitat que ho unificava tot, com si fossin dades computables i integrables en un únic sistema, era Déu.

ART CONTEMPORANI i LLULL

L’exposició del CCCB es planteja explorar «l’impacte del pensament de Llull en les arts, la literatura, la ciència i la tecnologia». I en el diàleg entre allò que és contemporani i Llull, aconsegueix convertir el savi medieval en l’inspirador d’una mostra d’art contemporani, conceptual, minimalista... «Mostrem obres d’artistes que explícitament han treballat sobre l’obra de Llull i també la d’altres, i això és més interessant, que sense conèixer-lo també ho han fet implícitament», sosté Vega.

El muntatge 'Drawing in Space' de l’artista coreana Jeongmoon Choi traça una trama de línies de llum, com els vincles que relacionen tots els aspectes de la realitat lul·liana, que rep el visitant. La part més extensa de la mostra conté obres d’autors plàstics, músics i escriptors influenciats per l’ars combinatoria de Llull: Salvador Dalí, Gottfried Leibniz, Manfred Mohr, Rafi Naecker, Jorge Oteiza, Antoni Tàpies, Juan Eduardo Cirlot, Raymond Queneau, Italo Calvino, Arnold Schönberg, Josep Maria Mestres Quadreny, John Cage, Manuel Barbadillo...

LA VIDA, A UN AUDIOVISUAL AMB MINIATURES ANIMADES

El desenvolupament del pensament i la vida de Llull, des d’un punt de vista més convencionalment biogràfic, té un paper en l’exposició encara que no necessàriament central. Hi ha sentències de Llull a les parets, malgrat que Vega anima a contemplar-les «com a textos, però també com a obres d’art, igual que les escultures d’Oteiza inspirades en ell».

Així mateix, un dels moments més espectaculars de la mostra és la transformació del manuscrit il·luminat que relatava la vida de Llull, realitzat pels seus deixebles de París poc després de la seva mort, en un muntatge audiovisual animat que ocupa diverses pantalles gegants, traient tot el partit al concepte seqüencial que ja tenien en origen aquelles il·lustracions.

Un esbós de la seva vida, al Muhba

A Barcelona, la mostra de l’Institut Europeu de la Mediterrània oberta al públic recentment al Muhba converteix la capella de Santa Àgata de la plaça del Rei en una visita prèvia molt recomanable abans d’endinsar-se en l’exposició del CCCB. Ramon Llull: l’encontre entre cultures, la mostra comissariada per Albert Soler, ofereix la informació biogràfica bàsica per iniciar-se en el més abstracte recorregut del CCCB. El guió comença relatant la relació de Llull amb el rei Jaume II, constructor de la capella, i prossegueix amb els seus debats interreligiosos, els seus viatges, la seva definició com «català de Mallorques», la condició de cruïlla mediterrània de l’illa, el concepte de l’art lul·lilana, l’originalitat de la seva producció literària, el seu llegat de manuscrits i impresos i la intensitat dels seus vincles amb el món musulmà, que el va portar a denominar-se 'christianus arabicus'.

Elperiodico.cat 13/07/2016

Ernest Alós. Ramon Llull, un visionari precursor de la xarxa

Política de cookies