GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Cartografia

Col·labora

Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Daniel Ibànyez Els Colom, els Bertran i els de Cavalleria (jueus conversos).

Daniel Ibànyez Els Colom, els Bertran i els de Cavalleria (jueus conversos).


Els Colom, els Bertran i els de Cavalleria (jueus conversos). Les Taules de Canvi de Barcelona, València i Gènova
 
Pot ser que Joan Cristòfol Colom fos criat i educat a Catalunya però nascut a Gènova?
Com tots sabem, tenim un ventall de personatges que diferents autors relacionen amb el “Cristobal Colón hijo de un lanero genovés”. De tots ells, em sembla el més versemblant, Joan Cristòfol Colom i de Cavalleria. D’aquest personatge ja ens parlava Miquel Manubens al seu bloc “Xpoferens”.
 
La hipòtesi de Miquel Manubens ha estat reforçada per una nova troballa, aquesta d’Andreu Marfull al llibre de Francisco Morales Roca[i], a les pàgines 156 i 157, on hi podem llegir:
 
“Francisco juan de colom y de bertrán (ti472). *Barcelona.
Canónigo de Barcelona, Arcediano del Vallés (1460-1472).
Diputado del Brazo Eclesiástico de la Generalidad de Cata­luña (1464), y Vicario General del Obispado de Barcelona.
Canónigo de Gerona y Arcediano de la Selva (1460-1472).
Consejero Apostólico y Asistente al Solio Pontificio, Re­frendario de Su Santidad el Papa Calixto III.
Procurador de Bernardo de Pau, Obispo de Gerona (1454).Cortes de 1454 y 1460.
Tuvo relaciones con María de la Cavallería, sobrina de Antonio de la Cavallería, presbítero de Gerona, y de Bernardo de la Cavallería, Abad de Sant Pere de Galligans, de quien tuvo un hijo bastardo, Juan Cristóbal de Colom, donzell de Barce­lona, doméstico del Rey Don Pedro IV de Portugal, Condesta­ble de Portugal y Gran Maestre de la Orden de Avís, durante su gobierno intruso, habiendo prestado servicios como corsario al Rey Don Renato I de Anjou igualmente durante su gobierno intruso.
Era hijo de Jaime Juan de Colom y de Marimón, Ciudada­no Honrado y Conseller Segundo de Barcelona, Mostasaf y Guardián de Monedas, Procurador de Barcelona y Síndico de Cortes habilitado por el Brazo Real en 1436, 1438, 1439 y 1440, elevado a la dignidad de caballero de la «espuela dorada» siendo investido como tal en la solemne ceremonia de la coronación del Rey Don Martín I «el Humano» en el altar ma­yor de la Seo de Zaragoza el 13-IV-1399, y de Catalina de Bertrán, hija de los Barones de Gélida; nieto de Guillermo Ramón Colom y Saplana, Ciudadano Honrado de Barcelona, Cónsul de la Lonja de Mar, Administrador de la Taula de Canvi, y de Catalina de Marimón, hija de los Señores de Sant Marcal, y biznieto de Guillermo Colom, ciudadano, cambista y patrón de galeras de Barcelona, Jurado del Consejo de Ciento, oriundo, al parecer, de la Señoría de Genova, y de María Saplana.
bernardo de la cavalleria. "Girona. Abad de Sant Pere de Galligans (1441-1454).Cortes de 1449.
 
Era hijo de Juan de la Cavallería «alias Aben Jehuda», Síndico de Cortes de Gerona, habilitado por el Brazo Real en 1449 y Oidor de Cuentas del Brazo Real de la Generalidad de Cataluña, perteneciente a una rica e influyente familia judía, descendiente de Jehuda de la Cavallería, Doctor en Ambos De­rechos, Consejero del Rey Don Jaime I de Aragón, Batlle de Zaragoza y de Valencia.”
 
LES TAULES DE CANVI DE BARCELONA, VALÈNCIA I GÈNOVA
Segons la historiografia oficial, el 20 de gener de l’any 1401 es va fundar la primera Taula de Canvi, el primer banc públic del món. L’any 1407, durant el regnat de Martí l’Humà, es va fundar la Taula de Canvi de València; l’any 1409 es va fundar el Banc de Sant Jordi, Taula de Canvi de Gènova.
El primer administrador de la Taula de Canvi de Barcelona va ser Guillem Colom i Saplana.
Està sobradament documentada la relació entre els Colom-Bertran i la Taula de Gènova.
El que he dit de les taules de canvi no encaixa en allò que Manuel Güell exposa en el seu llibre[ii]:
 
“Berenguer Bertrán, banquer (f 1375)
 
El genearca del llinatge fou Berenguer Bertrán, tot un personatge que s            orgí, com qui diu, del no-res, i passà a detenir una de les majors fortunes del país i a ocupar un lloc destacat dins de l'oligarquia barcelonina. Aquests Bertrán eren a Barcelona l'any 1317 quan signava una obligació de pagament de tretze lliures a Montpeller, a favor de Berenguer Ros, qui a Barcelona les hi proporcionava. En aquesta capital, posseïen una acreditada taula de canvi a través de la qual l'abril de 1349 es restituïen diverses comandes que feien Bernat Cuc i Guillem de Moià a favor de Guillem de Cabanelles. Funcionava encara a finals de marc de 1365 quan, a través d'aquesta taula de canvi propietat de Berenguer Bertrán (i de Bernat Bertrán) el prior de Santa Eulàlia cobrava 180 lliures, deis consellers barcelonins com a preu de venda d'un edifici i de la cons-
A mes de canvistes, també se'ls vincula amb la marineria, ja que el 28 d'agost de 1351 Pere III d’Empúries va confirmar a Bernat Bertrán, ciutadà de Barcelona, l'armament de dues galeres per a l'estol reial que passava a Grècia en la guerra contra Gènova.
 
L’any 1367 Berenguer Bertran per 12 mil florins d’or compra el Castell de Gelida.”
 
Segons aquest autor, en Berenguer Bertran ja tenia una taula de canvi operativa l’any 1317.
Arribats a aquest punt, tornem a la figura del descobridor d’Amèrica:
 
Francesc Colom i Bertran, Canonge de Barcelona, deixa embarassada canònicament Maria de la Cavalleria, neboda d’Antonio de la Cavalleria, prevere de Girona i de Bernard de la Cavalleria, abat de Sant Pere de Galligans, jueus conversos. No coneixem si la tal Maria era conversa o es va convertir desprès de la trobada amb el canònic. El cas es que ens trobem amb un embolic d’enormes proporcions.
 
Conjectura: Com a conseqüència de l’embolic que relaciona diversos membres de l’església, i donat que els Colom Bertran tenien negocis a Gènova, penso que van enviar a la prenyada Maria a parir en algun lloc de Gènova on potser tenien alguna casa o propietat, lluny del xafardeig veïnal. Penso també que el nostre personatge va néixer a Gènova i potser, fins i tot, va passar la seva infantesa en aquesta ciutat. Recordem Joan d’Àustria, fill de l’emperador Carles I i de Maria d’Àustria germana seva. El germanastre de Joan d’Àustria, Felip II i la seva germanastra Joana d’Àustria es van assabentar de l’existència de Joan quan aquest tenia 11 anys d’edat. Durant aquest 11 anys, va estar degudament ocultat per raons evidents: un cas clar d’incest.
 
Uns autors diuen que Colom era genovès, altres que era d’una noble família catalana i altres que era d’una família de jueus conversos. Doncs bé: Joan Cristòfol Colom i de Cavalleria, el nostre personatge, compleix les tres característiques. Nascut a Gènova, de la noble família catalana, Colom-Bertran i de la rica família jueva conversa de la Cavalleria.
 
Badalona, juny 2015
 
 

[i]Morales Roca, Francisco José. “Prelados, abades, mitrados y caballeros de las ordenes militares habilitados por el brazo eclesiástico en las cortes de Cataluña. Dinastías de Tratamara y de Austria. Siglos XV y XVI (1410-1599)”. Hidalguía. Madrid, 1999.
 
[ii] Güell, Manuel. Els Margarit de Castell d’Empordà. Família, noblesa i patrimoni a l’època moderna. Fundació Fundació Noguera, Estudi 56.
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici