139. Els Ensesa, de la indústria a l’art

El 1898, Josep Ensesa i Pujades (Sarrià de Ter, 1866-1940) va posar en marxa, a Girona, la farinera La Montserrat. La producció industrial de farina s'integraria, així, en la revolució agro-alimentària catalana iniciada vers 1870-80. Uns anys més tard, va participar en l'empresa metal•lúrgica Batlle, Soler & Cia que construïa maquinària destinada justament a la indústria de la farina i del pa. La creació de l'empresa Indústries Químiques Tartàriques fou un pas més, car l'àcid tartàric que produïa destinat tant a l'alimentació com a la indústria farmacèutica era, en un percentatge significatiu, exportat a Europa. El 1921-22, Ensesa va fer un nou salt en comprar 18 edificis d'apartaments de lloguer a la capital alemanya, a Berlín. Ara bé, al mateix temps, a partir de 1916, ell i el seu fill, Josep Ensesa i Gubert (Sarrià de Ter, 1892-S'Agaró, 1981), van posar en marxa una ciutat-jardí modèlica damunt les roques vora la Mediterrània, entre Sant Feliu de Guíxols i Platja d'Aro: S'Agaró. El projecte va ser encarregat a l'arquitecte Rafael Masó i Valentí, que coneixia la Colònia d'Artistes d'Olbrich a Darmstadt. S'Agaró, el seu camí de Ronda i el seu Hostal de la Gavina van esdevenir aviat un focus gran d'atracció per a gent com Charles Chaplin o Orson Welles,  Ava Gardner o Cole Porter. Els Ensesa, com tanta gent de l'entorn de la LLiga Regionalista, connectaven perfectament amb tot aquest món,

 

Francesc Roca