Editorial Gener-Febrer 2015. La fal·làcia de la "historia común"

Des de l’11 de setembre de 2012, en què es va engegar seriosament el procés sobiranista de Catalunya, el govern de l’estat espanyol i els seus sequaços no han parat d’escampar mentides sobre quines serien les conseqüències d’una Catalunya independent: que sortiria de la Unió Europea, que no podria fer servir l’euro, que no podria pagar les pensions, que entraria en recessió per dècades, que aniria a l’espai sideral o a l’illa de Robinson, etc, etc. Bestieses totes elles que no s’aguanten de cap manera.

Un altre gran paquet de mentides engloba aquelles que ens volen convèncer que Catalunya mai va ser ni una nació ni un estat, quan és un fet perfectament documentat que el sentiment nacional catalans ja existia el segle XII i que, des del segle XI, concretament amb l’establiment de Pau i Treva el 1027 a Toluges, el país va començar a funcionar com un estat, delimitant els poders del monarca i encetant la construcció d’una divisió de poders en què hi participaria activament el poble. En diferents articles publicats en aquesta web ja hem contestat totes aquestes mentides [1] [2].

Paral·lelament, i per tal d’apuntalar l’anterior, els mitjans oficials intenten escampar una altra gran mentida: que Catalunya comparteix, junt amb la resta dels territoris de l’estat espanyol, una historia común i, a més, des de temps immemorials.

Un ràpida comparativa Castella/Catalunyaens serveix per desmentir, ràpidament i contundentment aquesta fal·làcia de la història comuna.

Ha patit Castella durant segles reis i governs que els han odiat, o en el millor dels casos, menystingut com a nació?. MAI

Ha tingut una autèntica, real i duradora divisió de poders?. MAI

Ha patit una invasió estrangera que liquidés totes les seves institucions, i que encara dura? MAI

Han patit els castellans exilis, presons, confiscacions, tortures i assassinats no per raons ideològiques, sinó simplement per voler defensar i mantenir la seva nació?. MAI

Han tingut prohibit els castellans expressar-se, ensenyar, predicar o ser jutjats, en la seva llengua?. MAI

Han hagut de suportar més de dues-centes lleis, disposicions legals, normes i reglaments que limiten l’ús del castellà en front d’una altra llengua? MAI

S’ha multat o castigat, fins i tot físicament, a un adult o fins i tot a un nen pel simple fet de parlar castellà? MAI

Els han traduït els topònims a un altre idioma o els han escrit els seus cognoms amb una grafia impròpia del seu idioma de forma barroera i insultant? MAI

Han hagut de suportar la humiliació d’haver d’obeir gent amb poder civil, polític, judicial, econòmic, eclesiàstic o de qualsevol mena que no sabia castellà ni mai l’han volgut aprendre i obligaven i obliguen als castellans a utilitzar un altre idioma que no és el seu? MAI

Han rebut i reben de forma contínua insults, serioses amenaces i humiliacions en públic, essent agredits amb acudits i ocurrències xenòfobes sense cap mena de gràcia per a ells, fetes molts cops per càrrecs públics sense que la justícia hi hagi intervingut, millor dit, que la justícia hagi emparat i protegit i empara i protegeix tals actuacions?. MAI

Se’ls ha dit, i fins i tot repetit per gent que ha tingut càrrec electes suposadament democràtics, que la seva capital s’ha de bombardejar un cop cada cinquanta anys per a que els castellans sàpiguen que no són ells qui manen en el seu país? MAI

Han patit durant segles un espoli fiscal sense parió a Europa, tot i pagant amb els seus impostos infraestructures inútils en altres llocs, tenint les seves pròpies perpètuament antiquades, havent de pagar amb impostos extra quan les necessiten, i ser acusats de ploramiques, insolidaris i garrepes quan es queixen de tal situació? MAI

Han patit vetos i bloquejos que han impedit que els seu idioma fos acceptat com a oficial en instàncies internacionals? MAI

Han patit campanyes diplomàtiques de bloqueig per a impedir el reconeixement de les seves seleccions esportives nacionals? MAI

Han vist la seva història manipulada i apropiada per historiadors esbirros d’un poder foraster? MAI

Catalunya i els catalans, junt amb valencians i balears sí que hem sofert i sofrim, hem patit i patim, d’aquests i d’altres mals provocats tots ells per l’estat espanyol.

Tenint en compte totes aquestes diferències en els nostres processos històrics respectius, s’ha de tenir molta barra per defensar això de la historia común. La història d’un país envaït militarment i colonitzat ha de ser forçosament molt diferent, no pot tenir res a veure amb la història del país invasor primer i colonitzador després.

Carles Camp

23/01/15

[1] http://box.inh.cat/histocat.cat/index.html@msgOrigen=6&CODART=ART02498

[2] http://box.inh.cat/histocat.cat/index.html@msgOrigen=6&CODART=ART02132

Editorial Gener-Febrer 2015. La fal·làcia de la "historia común"

Política de cookies