192: Els Usatges de Barcelona

La naixent nova societat catalana de l'any 1000 va començar a generar un dret públic propi, una llengua nova sorgida del llatí, la llengua catalana, i un art, el romànic, que, a la Vall de Boí, ha estat declarat per la UNESCO, Patrimoni de la Humanitat. El dret sorgit a l'entorn de les corts comtals tenia orígens, usos i interpretacions molt diversos, partint, és clar, del tronc comú del dret romà. A partir del segle XI, se'n començaren a fer reculls o compilacions manuscrites, inicialment en llengua llatina, sense cap voluntat sistemàtica, ni jeràrquica. Aquests aplecs de normes de tipus jurídic, amb els anys, s'anaren ampliant (i modificant) fins a constituir, de fet, un conjunt de textos que es van autodefinir com a "constitucions de Catalunya". El punt més destacat és que, fos de qui fos la iniciativa, havien d'ésser aprovats conjuntament pel parlament català i pel rei. l que el rei no podia actuaren cap cas, en contra de les normes aprovades. El rei seria, doncs, el que en llenguatge actual se'n diu un rei constitucional, i la formula de la monarquia absoluta esdevenia impossible. Una novetat absoluta en la història d'Europa. D'altra banda, la forma plural, "constitucions", suggereix el caràcter obert del recull, lluny de qualsevol sacralització. EI 1251, el rei Jaume I va aconseguir l'aprovació solemne d'un recull de constitucions i normes jurídiques amb el nom d'Usatges de Barcelona. Aquest nom és el que s'ha mantingut en la relativament recent traducció en llengua anglesa, però, en català, la primera edició impresa del 1588,adoptà el nom de Constitucions de Catalunya.