GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica

Articles i documents

Autors
1714
Canàries i Catalunya
Cap a la independència de Catalunya
Catalunya medieval
El franquisme avui
Els ibers i la Corona d'Aragó avui
Emblecat
Espanya contra l'estat i el regne de Catalunya
Etimologia de la paraula "Catalunya"
Heràldica catalana a Espanya i el món
Independències americanes
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Oriol Pi de Cabanyes  1714

Oriol Pi de Cabanyes 1714


El veto de l’ambaixada espanyola als Països Baixos a la presentació de la traducció neerlandesa de Victus posa de manifest la continuïtat d'unes actituds liberticides que semblen més pròpies del temps de la Inquisició o dels mateixos terços de Flandes. I aquest atemptat a la llibertat d'expressió ha tingut lloc precisament a Utrech, la ciutat que dóna nom al famós tractat del 1713 que, pretenent acabar la guerra de Successió, va adjudicar als austríacs les possessions italianes de la monarquia hispànica i als anglesos, Menorca i Gibraltar...
 
A Catalunya, però, la guerra no es va poder donar per acabada fins a l'Onze de Setembre del 1714, quan Barcelona va caure després d'un llarg setge de 13 mesos i 17 dies de bombes, fam i penalitats. Si en un primer moment havien acceptat el pretendent francès, els catalans de l'època no li van renovar la confiança com a rei de les Espanyes perquè es malfiaven de qui venia amb la vella idea del comte-duc d'Olivares de "reducir todos estos reinos a las leyes de Castilla".
Temien, amb raó, la destrucció de l'autogovern. De fet, el primer decret uniformitzador de Felip V va ser contra els furs d'Aragó i València, que ja establia que tots els territoris "sean gobernados igualmente por las leyes de Castilla". Aquest decret va ser del 1707, precisament el mateix any del tractat de la Unió amb què van concloure les negociacions entre els delegats dels parlaments d'Escòcia i d'Anglaterra per crear el Regne Unit...
 
Els catalans volien un pacte amb una corona respectuosa amb les lleis pròpies. Però Felip V no va voler transigir en res. I va imposar l'absolutisme a sang i a foc, en raó del "justo derecho de conquista que han hecho mis armas". Amb la Nova Planta del 1716 van ser destruïdes l'estructura confederal hispànica i l'antiga organització interna de Catalunya: el sistema de veguers a cada territori va ser substituït per uns corregidors militars i d'origen castellà.
 
En la guerra de Successió, i en la resistència catalana, es va expressar també una lluita entre dues concepcions de la monarquia: l’absolutista, uniformista, disposada a sotmetre per la força a tots els pobles a les lleis de Castella, i la monarquia de sobirania compartida entre el monarca i el parlament, una corona que administra el pacte entre els diferents components fundacionals del regne compost de territoris amb les seves pròpies lleis.
 
El parlamentarisme català venia (i ve) de molt lluny. De les medievals assemblees de pau i treva, què es van convocar per primera vegada a Toluges (Rosselló) el 1027. 0, més pròpiament, de les Corts de Catalunya, que van començar el 1214, ara fa exactament vuit- cents anys, a Lleida, quan Jaume I va fer el seu jurament també davant els representants dels burgs, que hi van ser convocats per primera vegada. Cosa que a Anglaterra no es va esdevenir fins el 1265. Hereu d'aquelles primitives formes de protopactisme, el Parlament de Catalunya és el més antic d'Europa.
 
La Vanguardia 8 de setembre 2014


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici