GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials

Editorials

Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Editorial setembre 2014. El seny i la rauxa i el general Franco

Editorial setembre 2014. El seny i la rauxa i el general Franco


En el moment d’escriure aquestes ratlles (setembre de 2014) Catalunya viu immersa en un potent moviment sobiranista.
 
L’espanyolisme, botiflers inclosos, sense arguments de pes en contra, es limita a proferir un reguitzell d’insults i amenaces en una mena de concurs de a-veure-qui-la-diu-més-grossa que, en un país civilitzat i democràtic, haurien dut a molts dels seus autors als tribunals. Els missatges positius, molt escadussers, no passen del pur sentimentalisme ranci i tronat amb arguments amb prou feines dignes de serial lacrimogen de sèrie B.
 
Un dels més recurrents, és el que apel·la al famós “seny” català. Els catalans no ens hauríem de deixar dominar per la rauxa independentista i recuperar el nostre seny ancestral.
 
El Diccionari General de la Llengua Catalana de Pompeu Fabra defineix “seny” com a:
 
“Ponderació mental; sana capacitat mental que és penyora d’una justa percepció, apreciació, captinença, actuació.”
 
I “rauxa”:
 
“Determinació sobtada, pensada capriciosa”
 
Tanmateix, en ple franquisme, l’historiador col·laboracionista Vicens Vives[i] va reformular aquests conceptes molt al gust d’aquell règim. Segons la seva particular visió, quan els catalans negociem les condicions del nostre sotmetiment amb qui ens ha esclafat i ho fem en total inferioritat, esperant recollir algunes engrunes; quan no ens arrisquem a lluitar per la nostra llibertat i ens resignem humilment a acceptar la nostra condició de vençuts, actuem amb seny.
 
Però si ens rebel·lem contra la situació de sotmetiment que l’estat espanyol ens imposa, no ens conformem amb les engrunes ni amb les llaminadures com un gos ben ensenyat i volem lluitar i arriscar per aconseguir la nostra llibertat i defensar el nostre idioma, d’això se’n diu rauxa.
 
Així doncs, el concepte franquista elaborat per aquest historiador, mestre de molts dels actuals historiadors catalans d’aquestes paraules vindria a ser:
 
Seny: Acceptar humilment el nostre sotmetiment a l’estat espanyol, aguantar estoicament tota mena de robatoris, insults i humiliacions convertint-nos així en ciutadans de segona a casa nostra tot i permetent que el nostre idioma sigui secundari front al castellà i permetre d’aquesta manera que se’ns mantingui l’estatus de colònia tot alhora que ens conformem amb un catalanisme d’anar per casa reduït al mer folklore.
 
Rauxa: Negar-se estúpidament a voler trencar amb la nostra actual situació de sotmetiment i humiliació, perquè de ben segur que hi prendríem mal i sortir de l’estat espanyol ens causaria forts perjudicis i tota mena de mals irreparables. És molt millor quedar-nos com estem, que sortir de la tutela de l’estat espanyol ens seria enormement perjudicial.
 
Aquest n’és l’origen. Per això quan el president Rajoy i altres espanyols, botiflers inclosos, ens demanen que tinguem seny i no ens deixem endur per la rauxa es refereixen a aquest concepte franquista elaborat per Vicens Vives.
 
Seguint les definicions del Diccionari General de la Llengua Catalana esmentat més amunt crec si tenim seny, és a dir, una justa percepció i apreciació de com estem, hem de recuperar l’estat que ens varen arrabassar per la força de les armes, la rauxa, la pensada capriciosa, l’actuar sense pensar, seria voler quedar-se com estem, una colònia.
 
 
Carles Camp
 

[i] Vegeu Enric Borràs. J. Vicens Vives. “Col·laborador de Franco i mentor de la classe política filocolonial” http://box.inh.cat/histocat.cat/?msgOrigen=6&CODART=ART01988

 
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici