GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
134. Francesc Romero, el primer cirurgià del cor

134. Francesc Romero, el primer cirurgià del cor


L’any 1801, quan faltava molt de temps perquè la cardiologia es convertís en una especialitat de la medicina i encara imperava l’aforisme de Falopi “vulnerato corde homo vivere non potest”, el metge català Francesc Romero va ser el primer a transgredir aquest precepte quasi sagrat en practicar la primera pericardiocentesi, és a dir una intervenció directa sobre el pericardi –la capa més externa del cor- per drenar-ne els vessaments.
 
Francesc Romero, nascut a Concabella (Segarra) en una data incerta de finals del segle XVIII, s’havia graduat a l’Escola de Medicina de la Universitat d’Osca, el 1796. Va ser professor d’aquesta universitat i va esdevenir cirurgià de la Reial Acadèmica Medico-Pràctica de Barcelona.
 
Després d’exercir 2 anys com a metge militar a Madrid, va ser traslladat a Almeria, on va tenir ocasió d’observar molts vessaments pericardíacs. No satisfet amb els resultats proporcionats pels tractaments tradicionals amb diürètics, purgants i colagogs, va apostar, audaçment i amb èxit, per la intervenció quirúrgica i va dur a terme el primer drenatge quirúrgic del pericardi.
 
El 1812, Romero va haver de marxar cap a França, amb les tropes franceses en retirada. Tres anys més tard, el 1815, per tal de ser admès a la Societat de l’Escola de Medicina de París, va presentar-hi una memòria en llatí (que posteriorment publicaria en espanyol) en què descrivia la seva tècnica de drenatge obert dels vessaments toràcics. Després d’una extensa descripció, Romero afirma “Novum posteritati sanitatis condidi signum, anno 1801”. És a dir “vaig establir aquesta fita mèdica per a la posteritat l’any 1801”. Per tant, queda datada la primera pericardiocentesi amb èxit a Almeria, on estava destinat, l’any 1801. Es va convertir, així, en el precursor mundial de la cirurgia cardíaca.
 
Malgrat això, la Societat va considerar el seu procediment massa agressiu i va silenciar el seu treball. Romero i el seu mètode quedarien durant molt de temps relegats a l’oblit, del qual no retornarien fins als anys seixanta del segle XX. Tot i el seu desig, repetidament expressat, de tornar al seu país, sembla que no ho va aconseguir i va acabar morint a París.
 
Armand Sanmamed
16/05/2014


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici