188.1812: París, capital

La idea inicial de Napoleó Bonaparte era incorporar una part de Portugal a la Corona espanyola i ampliar França fins a l'Ebre. El vell somni, mil anys abans d'un altre emperador francès :Carlemany. Finalment, i a desgrat que el rei d'Espanya ja era un germà seu Josep Bonaparte),l'opció fou l'annexió pura i dura de l'antic Principat de Catalunya al nucli dur -França- de l'Imperi. Un imperi que, d'altra banda, incloïa estats associats, i estats aliat. Administrativament, el Principat, seguint el model francès, es dividí en 4 'départements' que preludiaven les províncies d'uns anys després.

Els 4 nous departaments catalans de França ('nous', car, des de I659,ja n'hi havia un: el dels Pirineus Orientals) foren :el Departament del Ter, amb capital a Girona, el Departament del Segre, amb capital a Puigcerdà, el Departament de Montserrat amb capital a Barcelona, i el capital de 'Bouches-de-I'Ebre' (Boques de l'Ebre) amb capital a Lleida. Els territoris de parla catalana de la Franja de Ponent (actualment aragonesos administrativament) i Andorra eren incorporats a l'antic Principat, i, en canvi, la Vall d'Aran, al Departament (occità) de l'Alta Garona. Així, Paris, capital d'una potència políticoeconòmica i militar de grans dimensions com era la França revolucionària, passaria a nomenar els 'préfets' dels seus 130 departaments. Girona els deu el seu gran parc públic: la Devesa.

 Francesc Roca

20 minutos