130. El farmacèutic Francesc Carbonell

Les ciutats i les universitats de la formació acadèmica del jove Francesc Carbonell i Bravo (Barcelona, 1758-1837) són un bon exemple del que podia fer -que era molt- un jove amb afany d'avançar en el coneixement del món, en els temps de la Il·lustració catalana. Carbonell va estudiar en centres universitaris de l'antiga Corona de Catalunya-Aragó: Ciutat de Mallorca (graduat el 1784), Col·legi de Farmàcia de Barcelona (1789), facultat de medicina de la Universitat d'Osca (1785) -universitat fundada el 1346pel rei Perel El Gran- i doctorat en una de les primeres i millors facultats de medicina del món, La de la Universitat de Montpeller (1801). Després, un any al laboratori a Madrid del químic francès J L Proust. El 1803, va iniciar les tasques de la nova Càtedra de Química de la Junta de edil; de Barcelona, una peça bàsica per a la continuació de la revolució agrària del XVIII i per a la revolució cotonera del XIX. El 1796, va publicar a Barcelona, en llatí, el primer tractat sistemàtic de farmacologia: Pharmaciae elementa chemiae recentoris fundamentis immixa. Aquesta obra pionera va ser ràpidament traduïda al francès, la llengua científica d'aquell temps, i publicada a Paris (Elements de pharmacie i fondées sur les principes de la chimie moderne), i també es va traduir a la llengua castellana i a l'italià. Com era d'esperar, aquest tractat, en les seves diverses versions, va ser reeditat diverses vegades. El seus grans èxits editorials, però, van ser els seus manuals per a la fabricació del vi i del vinagre. Va ser el pont, a París, de Mateu Orfila.

Francesc Roca

20 minutos