187. Un teatre, un hospital, cases indianes

Molts dels catalans, mallorquins, menorquins, valencians que van emigrar a Amèrica marxaven pensant en el retorn. Fins al segle XVII, els emigrants eren, sobretot, polítics, administradors, frares i tècnics, sovint militars. Al segle XVIII, l'emigració, especialment, la procedent d'alguns pobles de la costa, és molt més massiva, i els treballs que realitzaran a Amèrica, molt més civils. Posaran en funcionament terres, comerços, tallers, fàbriques, escoles, diaris, ajuntaments. L'objectiu, però, per a molts, era tornar. El retorn anava acompanyat, sovint, de fortes intervencions en la societat i, fins i tot, en el paisatge de la Catalunya de la Mediterrània. És el cas de l'indià Josep Xifré Casas, nascut a Arenys de Mar, és un exemple, en el límit. Començà a l'Havana i seguí a Nova York. com a gran home de negocis, inclosos els immobiliaris. El 1829, des de Nova York, finançà el Teatre Municipal del seu poble natal, i més tard, un gran Hospital de Pobres, també a Arenys. En ple retorn a Europa, des de Paris, comprà, a Barcelona, un tros de l'enderrocada muralla de mar. S'hi construí una gran casa de pisos, amb porxos. Son els Porxos d'En Xifré, on el 1810 ja s'havia instal·lat un restaurant que, per la seva proximitat a l'Estació de França, servia dinars (o sopars] a totes hores. La història continuaria: la Pedrera o l'Hospital de Sant Pau, dues cons­truccions emblemàtiques declarades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, són, també, «cases d'indians».

Francesc Roca

20 minutos