129.Ramon Vidal, la primera gramàtica d'una llengua romànica (1200)

Sembla que va ésser a la població de Besalú, que, vers l'any 1200, Ramon Vidal va escriure un llibre molt important: la primera gramàtica d'una llengua romànica, és a dir, d'una de les moltes llengües que tenen el seu origen en el llatí, la gran llengua de l'Imperi Romà i, després (i fins avui) de l'Església Catòlica. El títol de la gramàtica de Vidal és: Razos de trobar. L'objectiu és construir un instrument al servei dels que fan cançons o trobes, dels trobadors, els cantautors de l'època. La gramàtica de Vidal és «per a totes les terres de nostre llenguat­ge». La qüestió que planteja August Rafanell és la de saber exactament de quina llengua és aquesta gramàtica. La respos­ta inicial és la de que la llengua dels trobadors era el que se n'ha dit «llengua provençal» (de la Provença del sud-oest de França). Ara el que sembla cert és que «la llengua de l'escriptura (dels trobadors) unia íntimament els lletrats que un dia (més tard) s'anomenarien catalans amb els que (encara) més tard s'anomenaran occitans». La diferenciació posterior entre català i occità, a nivell gramatical, a nivell d'escriptura culta, encara no existeix. De fet, als inicis del segle XIII, els reis de Catalunya-Aragó, controlen políticament bona part de les terres del sud de la Gàl·lia romana (o de l'actual hexàgon francès). El somni occità d'un gran estat federal entre el Loira i l'Ebre, l'Atlàntic i la Mediterrània, amb els Pirineus com a eix, no és un somni: és un projecte polític.

Francesc Roca

20 minutos

Per saber-ne més: August Rafanell: La il·lusió occitana. Barcelona. Quaderns Crema, 2006.