GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
129.Ramon Vidal, la primera gramàtica d

129.Ramon Vidal, la primera gramàtica d'una llengua romànica (1200)


Sembla que va ésser a la població de Besalú, que, vers l'any 1200, Ramon Vidal va escriure un llibre molt important: la primera gramàtica d'una llengua romànica, és a dir, d'una de les moltes llengües que tenen el seu origen en el llatí, la gran llengua de l'Imperi Romà i, després (i fins avui) de l'Església Catòlica. El títol de la gramàtica de Vidal és: Razos de trobar. L'objectiu és construir un instrument al servei dels que fan cançons o trobes, dels trobadors, els cantautors de l'època. La gramàtica de Vidal és «per a totes les terres de nostre llenguat­ge». La qüestió que planteja August Rafanell és la de saber exactament de quina llengua és aquesta gramàtica. La respos­ta inicial és la de que la llengua dels trobadors era el que se n'ha dit «llengua provençal» (de la Provença del sud-oest de França). Ara el que sembla cert és que «la llengua de l'escriptura (dels trobadors) unia íntimament els lletrats que un dia (més tard) s'anomenarien catalans amb els que (encara) més tard s'anomenaran occitans». La diferenciació posterior entre català i occità, a nivell gramatical, a nivell d'escriptura culta, encara no existeix. De fet, als inicis del segle XIII, els reis de Catalunya-Aragó, controlen políticament bona part de les terres del sud de la Gàl·lia romana (o de l'actual hexàgon francès). El somni occità d'un gran estat federal entre el Loira i l'Ebre, l'Atlàntic i la Mediterrània, amb els Pirineus com a eix, no és un somni: és un projecte polític.

Francesc Roca

20 minutos

Per saber-ne més: August Rafanell: La il·lusió occitana. Barcelona. Quaderns Crema, 2006.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici