186.1580: Tibi, l'embassament més antic

Tot i l'alt nivell assolit per la hidrologia romana, i l'àrab, els primers embassaments hídrics d'Europa se situen a finals del segle XVI. El fet que estiguin localitzats a Tibi, al riu Montnegre, al sud del País Valencià, i a partir de 1580, es pot explicar per diverses raons. Primera, la destresa de la població valenciana pel que fa al domini de l'aigua (tant dels rega­dius, com dels dessecaments d'aiguamolls, o com dels molins d'aigua). Segona, el marc on se situa el País Valencià: la Confederació catalano-aragonesa, una potència econòmica situada a la punta del progrés tècnic. Tercera, el sud valencià té una especial escassesa d'aigua, i, alhora, una especial vocació industrial. Després de Tibi, seguiran els embassaments d'Elx (1632) i d'Elda (1698), al riu Vinalopó, el d'Ontinyent (1687), etc. Molts d'aquests embassaments segueixen funcionant quatre segles més tard. En aquest punt, no es re­produeix el vell debat sobre l'origen històric dels regadius valencians, i de l'emblemàtica comarca-àrea metropolitana de l'Horta. Per a molts estudiosos del segle XIX, nacionals 0 estrangers, l'origen de la perícia valenciana en relació a l'aprofitament de l'aigua dolça era la cultura àrab situada a la Península Ibèrica des del segle VIII. Un altre grup d'estudiosos, animat per la descoberta, de 1853, del canal Vilarnarxant- Manises, construït pels romans, insinua que l'origen del regadiu valencià és la tècnica romana. Els embassaments valencians a partir de 1580, però, que són, també, innovadors a Europa, no són ni moros ni romans.

20 minutos

Per saber-ne més: Vicenç Rosselló Verger: Geografia del País Valencià. València, IVEI, 1995