126: Bialet Massé

En poques dècades, entre 1890 i 1930,Argentina esdevingué una de les potències econòmiques del món i Buenos Aires, la primera ciutat de l'hemisferi Sud. Segons molts analistes, aquest ràpid procés de creixement fou, en part, degut a l'èxit pràctic de la llei 1.420, promulgada el 8 de juliol de 1884 pel govern argentí. Aquesta llei d'educació comuna feu que l'ensenyament fos obligatori, gratuït, gradual, laic (o neutral), integral i d'acord amb els preceptes de l'higiene. I per a tots els infants argentins -nens i nenes- de 6 a 14 anys. L'obligatorietat, deia la llei, implicava l'existència d'una important oferta d'escola pública de qualitat. La llei entrava en el detall de la formació, de bell nou, d'aquesta escola nova .1 preveia l'existència de jardins d'infants, escoles per a adults, i "escoles ambulants".

 Segons els historiadors de l'ensenyament, aquesta llei argentina, contemporània a la llei que instaurava l'ensenyament públic a França, fou inspirada pel metge i advocat, i ¡enginyer! Joan Bialet i Massé, que havia nascut a Mataró el 1846, havia arribat a l'Argentina el 1873 i havia escrit i participat en congressos pedagògics abans (i després) del 1884. De fet, Joan Bialet va inspirar, també, la llei 4.031 ,de 1901 ,que establia el servei militar obligatori i, per tant, les revisions mèdiques, les vacunes i l'alfabetització de tots els joves. La nació argentina seria (com la nació francesa) una creació de l'escola pública i de l'exèrcit de tots. A l'Argentina, Joan Bialet Massé ha donat nom a carrers, centres d'ensenyament, un museu, un club, un hotel, una municipalitat de la província de Còrdova que es diu "Bialet Massé".

Francesc Roca

20 minutos