184: 1767. Membres del Grup Il·lustrat Menorquí es graduen a Avinyó

Els camins de la literatura catalana, com succeeix amb totes les grans literatures, son 'moguts'. "Hi ha -diu Jordi Carbonell- un segle xiii-xiv de predomini mallorquí, un segle XIV o un segle x x de predomini barceloní, un segle XV de predomini valencià...i un segle XVIII de predomini menorquí." Aquest predomini literari de Menorca té una explicació: al segle XVIII, Menorca és una illa anglesa i els britànics són menys obsessius amb la llengua que els borbons francesos i espanyols. En aquest segle, alguns il·lustrats menorquins es graduen a la Universitat d'Avinyó, que no pertany als reialmes borbònics de França o d'Espanya, sinó que és la universitat d'un Estat Pontifici: el Comtat Venaissí.

Al 1767, a Avinyó, Joan Ramis, el futur autor de les tragèdies Lucrècia o Roma lliure (1769),Arminda (1775) i Rosaura (1783), va esdevenir doctor en els dos drets (civil i canònic). Entre I75I i 1785,la llista de doctors menorquins en dret per la Universitat Pontifícia d'Avinyó s'acosta a la cinquantena de noms. Ramis, a més d'autor d'un teatre d'idees i de poeta en tres llengües, fou naturalista de camp (i 'naturalista de cap'), arqueòleg i prehistoriador. I, dissimuladament, crític, com el personatge curiosament anomenat 'Vinblanc' de Rosaura, que, a un cert moment, diu en veu alta:

"Temptem la fortuna,/ des d'ara jo en vull fer una,/ jo crític me tenc de fer."

 Francesc Roca

20 minutos

Per saber-ne més: Maria Paredes i Josefina Salord, eds.: Joan Ramis i Josep M. Quadrado: de la Il·lustració al Romanticisme. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999