183: 1751.Voltaire defineix Catalunya

L'escriptor francès conegut amb el pseudònim o l'anagrama de Voltaire, un dels il·lustrats setcentistes més famosos, va publicar, al seu llibre Le siècle de Louis XIV, una interessantíssima sintètica definició que descrivia Catalunya. Le siècle... fou una obra de maduresa, escrita quan Voltaire s'acostava als seixanta anys, producte del seu trencament amb la cort de Versalles i la seva estada a Berlín Voltaire no era, aparentment, un gran coneixedor de Catalunya, i sí, en canvi de les febleses de les monarquies (com l'austríaca, l'anglesa, l'espanyola o la francesa) que intervingueren en el plet successori de la Corona d'Espanya.

 Però, tot i així, des de Berlín, va escriure una excel·lent definició de Catalunya, que segueix essent de gran actualitat Amb un pèl d'exageració (que provenia, però, d'un autor crític) va escriure que "Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra, i dels més afortunadament situats. Tan proveïda de bells rius, rierols i fonts.com son mancades la Vella i la Nova Castella, produeix tot allò que convé a les necessitats de l'home, i tot el que pot satisfer els seus desigs...".Una "societat de producció", doncs, basada, en part, en l'aprofitament intel·ligent dels seus propis rius. I en l'orientació de la seva producció vers la satisfacció de les necessitats, i dels desigs.

 D'altra banda, els catalans, "a desgrat del seu valor i del gran amor per la llibertat, han estat subjugats en tot temps". La raó que donà Voltaire ha esdevingut una fita: "Catalunya, en resum, pot prescindir de l'univers sencer, i els seus veïns no poden prescindir d'ella". Com al 2013.

Francesc Roca

20 minutos