182: Llull a Viena

Al Concili de Viena del Delfinat, Ramon Llull (Ciutat de Mallorca, 1232-1316), que ratllava els 80 anys, va aconseguir un èxit: fou adoptada la seva proposta que, a les universitats europees (on s’ensenyava el llatí), s’estudiessin les grans llengües orientals: l’àrab, l’hebreu i el caldeu: Ho van fer a cinc de les més prestigioses: Bolonya, París, Oxford, Salamanca i Roma.Fins aquell moment, Llull havia estudiat, i ensenyat, a les universitats de Montpeller, Parí, Roma, Nàpols i Avinyó, havia fet pelegrinatges fins a Rocamadur (Occitània), Sant Iago (Galícia) i, potser, Jerusalem (Palestina); havia realitzat tres missions al nord d’Àfrica, a Tunísia i a Bugia i una a Xipre i la Petita Armènia. 

Les seves obres conservades sumen 265. Se li atribueixen unes 400 més. La seva obra es comença a editar a Venècia el 1480. Va escriure llibres de filosofia mística racionalista (que no van agradar al papa Gregori XI), llibres cientificotècnics (sobre temes com astronomia, botànica, cavalleria, navegació...), llibres de poesia, una autobiografia i, possiblement, la primera novel·la escrita a Europa: Blanquerna. Va inventar màquines de pensar, discs de paper superposats amb signes lingüístics que, girant, poden generar una xifra molt elevada de combinacions d’idees amb objectiu de conèixer la veritat. Això ha mogut alguns informàtics a proposar que Llull sigui el patró de la Internet Society.

Francesc Roca

20minutos 6/03/2008