GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
122: El productivisme de Santiago Valentí Camp

122: El productivisme de Santiago Valentí Camp


A Santiago Valentí Camp (1875-1934) se'l pot definir com una figura de finals del dinovè. Autor d'interessos diversos i d'iniciatives editorials esparses, connecta des de molt d'hora amb l'obra de F. W Taylor, encetant a casa nostra tot un discurs, conegut dins dels àmbits acadèmics com a taylorsime, sobre el model de societat del segle XX. Publica el 1914 un opuscle amb el títol «Dirección Científica del Trabajo» en què proposa entre altres aspectes l'aplicació dels principis «científics» de Taylor. Valentí Camp els entén no sols com una forma organitzativa de racionalitzar el treball d'una manera científica, sinó més aviat com una proposta de model de societat. La tecnòpolis de Valentí ambiciona superar el defecte més estès de la societat: l'egoisme. I per aquest motiu defèn l'aplicació del mètode “taylorista” que ell el reanomena com a «productivisme». La seva proposta del productivisme ha de permetre trobar el punt d'equilibri en tres àmbits que el nostre autor analitza: per un costat evitar l'explotació del treball femení, l'altre trobar l'escenari industrial més idoni pel que anomena «pàtria llatina». I finalment, la preocupació que fa que aparegui una tecnòpolis catalana, la superació del conflicte entre rics i pobres. El progrés, per en Santiago Valentí podria construir una societat més justa i solidària. Imbuït pels canvis tecnològics i socials que esdevenien en l’encetada centúria ens diu "el gas y la luz eléctrica han mejorado infinitamente la situación de los habitantes de aldeas, villas, y ciudades, siendo en cierto modo factores que han venido a igualar la condición de las distintas clases sociales" (1). No és d’estranyar, que veiés amb «mirada taylorista» els canvis tècnics que possibilitessin la dissolució del conflicte social o en tot cas, minvar les diferències entre les classes socials. La seva militància es manifesta de manera nítida, ja que l’esquema del conflicte entre les classes socials roman en tot el seu discurs organitzatiu. Així doncs, veu una oportunitat de canvi social la nova conjuntura que sorgeix. En definitiva la ciència pot donar una solució al conflicte social existent en la societat entre el capital i el treball, tal com ens ho destaca: "El salario de los operarios aumentó de 30 a 100 por ciento, habiendo desaparecido todo peligro de huelga o de lock-out, de suerte que la mejora no solo representó una evidente ventaja desde el punto de vista económico, sinó que contribuyó de un modo eficaz a hacer menos enconados las luchas entre capital y el trabajo" (2)

Josep Maria Cortés
Economista-Sociòleg (UB)
 
 
 
(1) Valentí i Camp, S. "Indagaciones y lecturas: la dirección científica del trabajo humano". A: Revista Estudio, Barcelona, 1914,3, p. 233.

(2) Ibid. p. 244
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici