121: Bartomeu Masó, primer president de Cuba

La primera guerra per la independència de Cuba durà 10 anys, entre 1868 i 1878: fou la Guerra Llarga. La segona, fou més curta: se'n diu la Guerra Xica. La tercera, durà quatre anys: és la Guerra de Cuba que, als últims temps fou, també, la Guerra Hispano-Nordamericana. Molts catalans participarien en totes elles: catalans de Cuba i catalans de Catalunya, que eren soldats de lleva de l'exèrcit espanyol. Alguns soldats de lleva, com Josep Oller, de Molins de Rei, que escriuria un diari de guerra, es canviaren de bàndol. Altres, com Josep Conangla i Fontanilles, després de tornar a Catalunya, retornaren a Cuba per quedar-s'hi. Al 1897, cap al final de la tercera guerra d'independència de Cuba, un dirigent civil de la lluita armada, Bartomeu Masó, born in Catalonia, que era membre del Govern revolucionari des de 1895, fou elegit president de la República de Cuba en armes. Sol·licità, i obtingué, l'ajut militar dels Estats Units per combatre l'exèrcit espanyol. Però, un cop acabada la guerra, s'oposà a l'intervencionisme politicomilitar nord-americà que, en un primer moment, es traduí en la imposició d'un Govern militar, i tot seguit en la Platt Amendment. També s'oposà a la idea nord-americana del general Wood de no universalitzar el dret de vot i limitar el sufragi als propietaris. En les dècades següents, altres catalans -o fills de catalans- foren presidents de Cuba: Ramon Grau, Carles Prió, Frederic Laredo, Josep A. Barbet, Manuel Urrutia Lleó. Però els catalans de Cuba no han actuat mai com a tals, fent de lobby.

Francesc Roca / historiacatalunya@accat