120: Cebrià de Montoliu i de Togores

Cebrià de Montoliu i de Togores (1873-1923): menestralia industrial Nascut a Mallorca en el si de l’aristocràcia terratinent tarraco-mallorquina, se’l coneix sobretot per la seva participació com a secretari de la Societat Cívica Ciudad Jardín, més que pel seu vessant de bibliotecari en el Museu Social i polemitzador sobre el taylorisme. Cebrià Montoliu Togores -segons sembla deixà el “de” aristocràtic per a Eugeni Ors endavant d’Ors- publica el 1916 El sistema de Taylor y su crítica. Opuscle de setanta-cinc planes altament documentades sobre el sistema organitzatiu de Frederick Winslow Taylor, on es destil·la tota una visió de la societat. La crítica se centra en dos grans punts; el primer en el sistema taylorià, el segon en els efectes econòmics i socials. El taylorisme per a ell és un corrent ideològic reformador de la patronal d’efectes desastrosos per la societat. Defèn amb la mateixa perspectiva d’urbanista, el treball. Era partidari d’una societat menestral en el sentit de que cada persona un ofici. De la mateixa manera que en la Ciutat Jardí la població gaudeix de l’entorn urbà endreçat i de qualitat que permet una vida social equilibrada. El treball per tant, ha de suposar enriquiment psíquic com també identitat social. El taylorisme, en canvi és sinònim de ciutats dormitori i d’empobriment psíquic, de treball repetitiu i anònim.

 

Seguidor dels urbanistes Patrick Geddes i Ebenezer Howard, el 1910 va l’Exposició de Berlín i a la de Düsseldorf on entre amb contacte amb Werner Hegemann coneixedor de l’urbanisme nord-americà. El 1913 va Bélgica a l'Exposició de Construcció Cívica de Gant, on coincideix amb Patrick Geddes. D’aquests viatges organitzà un seguit de conferències a l’Ateneu Barcelonès i a Madrid. Montoliu marxà finalment als EE.UU on fou professor de la universitat de Wasburn i promotor de la “ciutat orgànica” a Fairhope, estat d’Alabama. Morí a Alburquerque, Nou Mèxic.