GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


179: El burro català, el millor ase del món


179: El burro català, el millor ase del món

De totes les races i varietats d’ases que existeixen hi ha unanimitat total a considerar que la millor és la raça del ruc català, ja que reuneix totes les qualitats, i en el màxim grau desitjat, que es poden exigir a aquest animal.

El burro català és un animal fort. De fet, el més fort de tots, el que té més alçada i corpulència, i molt resistent al fred i a les malalties. És tenaç, tossut, treballador, de caràcter agradable i, en contra del tòpic, molt intel·ligent. Se’l considera el més adient per produir mules de la millor qualitat.

La seva qualitat és reconeguda arreu del món. . Com a exemple significatiu es pot citar la revista americana The Farmer la qual, en el seu número de març de l’any 1916, exposava: “Catalunya és la font dels millors guarans (ase mascle destinat a la reproducció) del món, i són aquests els fundadors del guarà americà que tanta tradició té als estats de Kentucky, Tennessee i Missouri”. Altres publicacions de diversos països han parlat d’aquest animal en termes igualment d’elogiosos. A França, se l’han volgut apropiar amb una raça inventada, l’âne des Pyrenées.

Als Estats Units ja, des dels primers moments de la seva història, han fet un gran ús del burro català per a tota mena de feines i, sobretot, per a produir mules de primera qualitat, tant per a usos civils com militars. El mateix George Washington ja va tenir una granja criadora i reproductora d’aquest animal.

Les exportacions d’ases catalans, sobretot mascles per produir mules van ser quantioses durant el segle XIX i primeres anys del segle XX, fins al punt de ser un dels factors de l’empobriment de la cabana d’aquest animal. Empobriment que ha afectat bàsicament Catalunya ja que, als Estats Units, és una raça molt cuidada i valorada. De fet, per exemple, van ser mules filles de guarans catalans les que, principalment, van dur els pioners cap a l’Oest, i van ajudar a engegar el país. I l’exèrcit nord-americà sempre ha apreciat aquestes mules i les ha preferit abans que qualsevol altra raça, no tant sols en el segle XIX, sinó en el segle XX i en l’actualitat. A la batalla de Monte Cassino, van ser indispensables per doblegar la resistència dels defensors i, en una data tan propera com el 1991, un coronel de l’exèrcit americà, va recórrer Catalunya cercant un guarà català per encàrrec de l’OTAN. L’exèrcit més potent del món necessita el que li pot donar el burro català !

El principal centre reproductor que hi ha a Catalunya és a Fuïves, al terme municipal d’Olvan al Berguedà, on hi ha la granja de. Joan Gassó, l’home a qui Catalunya deu la recuperació i la conservació d’aquesta raça.

Ha estat, tradicionalment, l’animal ideal per a la pagesia, el transport, la mineria. Fort, intel·ligent, humil, resistent i treballador. Darrerament, s’ha convertit en el símbol del català maltractat per la prepotència espanyola.

 

Carles Camp

 

Per saber-ne més:

Isaac Vilalta i Caellas, El burro català. La millor raça del món. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet, 2005



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici