GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica

Actualitat

Articles i documents

Publicacions

Cartografia

Col·labora

Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
Jordi Bilbeny, “Hi ha un gran interès per furgar en la història oculta”

Jordi Bilbeny, “Hi ha un gran interès per furgar en la història oculta”


Da Vinci? No em crec que el fill d'una pagesa analfabeta visqui al Vaticà i sobrepassi els erudits del seu temps

Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) fa 30 anys que es dedica a estudiar la manipulació de la història de Catalunya i d'Espanya. Controvertit per les seves teories que qüestionen les tesis històriques tradicionals, ha defensat la catalanitat de Colom i de Cervantes (Sirvent, segons els seus estudis). Ara està preparant un documental, finançat amb aportacions populars, en què planteja que Leonardo da Vinci podria ser un noble català.

 
 
 
 
 
 
 
 

Per què va triar el camí costerut de posar al descobert que la història de Catalunya i d'Espanya han estat falsificades?


No vaig triar cap camí costerut; vaig triar el camí. Diria, de fet, que el camí em va venir a buscar. Jo buscava informació d'uns fets perquè volia escriure una novel·la històrica. Em vaig trobar que un cronista deia unes coses i un altre, just el contrari; aleshores vaig començar a estudiar la construcció del discurs, perquè era clar que alguna cosa no lligava. I aquí és on es posa en relleu l'existència de la censura, que intervé en el discurs real, el transforma i el reelabora.

S'ha sentit dir de tot sobre vostè, des de conspiranoic fins que no sap un borrall d'història. Com ho porta?

Segons qui ho diu et sap greu, sobretot si són persones que eren companys de recerca i de cop i volta se'ls gira el cervell i t'insulten. No m'importa que em menyspreï gent que no em coneix, perquè en el fons el que volen és ocultar la veritat. Jo no m'invento res, però hi ha gent que necessita un boc expiatori.
Tant de temps defensant la catalanitat de Colom i un americà ho diu en un llibre i tothom li fa cas...
Hi ha hagut historiadors que ara han donat la teoria per bona amb l'únic argument que ho ha dit un americà. Fa tremolar que no es tinguin en compte els arguments sinó qui ho diu.

Cervantes, el Lazarillo, Santa Teresa de Jesús catalans, pobles castellans que són catalans... Vol dir que no en fa un gra massa?
 
No és que jo ho trobi tot manipulat, és que és així. Hem de pensar que durant molt de temps no es publica res que no estigui filtrat per la censura. Un text publicat és un consens entre l'Estat i el cronista i a vegades ni això. Molts cronistes moren en circumstàncies curioses i han de ser els seus hereus els que publiquin l'obra si arriben a fer-ho. No pot ser que al segle XV fóssim una gran potència política, econòmica i cultural i al XVI tot desaparegui. Si no hagués trobat cap fil, potser sí que en faria un gra massa, però hi ha fils per estirar la veritat.

Catalunya, doncs, no era prou forta per evitar aquest furt?

No, el que passa és que hi ha algú que té un domini sobre la realitat i l'altera. Pensem, per exemple, què passaria ara si el president de la Generalitat fos Vidal-Quadras... No podries ni publicar aquesta entrevista.

El pitjor negoci que hem fet els catalans és sumar la corona d'Aragó a la de Castella?

És complex. Hi ha elements a favor i en contra. El més important és com es va repartir el poder. Va ser un mal negoci conquerir València i Sicília? No. El problema era la societat castellana, que era molt feudalitzant, fanàtica, molt militaritzada, amb un poble analfabet, on es rebutjava el coneixement. Els fonamentalistes castellans es van posar al capdavant de les institucions públiques catalanes per minar-les, aquest va ser el problema. El compromís de Casp va ser una estafa.

Està preparant un documental sobre la realitat de Leonardo da Vinci finançat amb micromecenatge (http://www.inh.cat/micromecenatge/leonardo).

És un projecte que fem amb Pilar Montoliu Produccions i l'Institut Nova Història i per al qual ja hem recollit 6.000 dels 10.000 euros que ens fan falta. Hi ha un gran interès per furgar en la història oculta i això ho hem notat amb les aportacions. Tocar les estructures establertes de la història és molt complicat, però la nostra obligació és estudiar els fets. Si una font diu que Miquel Àngel era fill d'un picapedrer i una altra que era fill d'un comte, alguna és falsa, o totes dues. Això s'ha d'investigar. En el cas de Lleonard, no em crec que el fill d'una pagesa analfabeta, un home analfabet, pugui viure al Vaticà i els seus mecenes siguin els prínceps de Nàpols i que sigui capaç de sobrepassar els erudits del seu temps amb els seus estudis científics. Ningú nega que tingués relacions, per exemple, amb la princesa de Milà, que era catalana. En quina llengua parlaven...? Hi ha molt per furgar.



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici