Jordi Camps. Els dos cranis d'Ullastret són d'ibers del segle III aC

Les restes, que podrien ser de dos enemics ibers, estan entre les més ben conservades d'Europa

La campanya ha permès també aprofundir en l'urbanisme del poblat, que era més gran del que es pensava

A alguns, costums ancestrals com el fet d'exhibir com a trofeu macabre les restes de l'enemic els pot semblar d'allò més bàrbar i primitiu. Però, sense anar gaire lluny, encara avui dia es poden veure imatges com la de combatents sirians mostrant a les càmeres les orelles de víctimes vençudes. Ho recordava el mateix Gabriel de Prado, el nou director en funcions de la seu del MAC-Ullastret, ahir en el marc de la presentació pública als mitjans de comunicació d'una de les troballes més excepcionals de la darrera i fructífera campanya d'excavacions d'aquest jaciment empordanès: dos cranis enclavats que confirmarien que els ibers practicaven decapitacions rituals.

És així com les excavacions dutes a terme durant l'agost i el setembre a la ciutat ibèrica del Puig de Sant Andreu (Ullastret) –dirigides per Ferran Codina i De Prado–, que tenien com a objectiu contrastar arqueològicament els resultats de la prospecció geofísica feta el 2006, han tret a la llum un conjunt de set restes cranials, entre les quals destaquen dos cranis sencers travessats per un clau i que, segons els investigadors, s'haurien llançat al carrer després d'haver-se exhibit en un lloc públic com a trofeus de guerra.

Amb aquestes troballes singulars, es confirmaria que Ullastret va importar del món celta aquesta tradició ritual documentada entre altres per Diodor de Sicília, Estrabó i Posidoni d'Apamea. A l'espera d'un estudi en profunditat i de la reconstrucció dels rostres a partir de la tecnologia 3D, se sap que pertanyen al segle III aC i que, segurament, són restes d'enemics d'altres poblats ibers (indigets o laietans) víctimes d'alguna ràtzia o guerra veïnal.

La descoberta dels dos cranis fa que Ullastret es converteixi en un jaciment únic a Europa. I és que, fins ara, només s'havien localitzat cinc cranis enclavats sencers arreu del continent. I d'aquests, dos es van desenterrar l'any 1969 en aquest mateix jaciment. Pel que fa als tres restants, un es va trobar també a Catalunya (en concret, al poblat de Puig Castellar de Santa Coloma de Gramenet) i els altres dos, a França i a Alemanya.

Fins ara, les diferents campanyes d'excavacions que s'han fet al jaciment ibèric d'Ullastret han permès desenterrar entre 40 i 50 cranis (entre els quals, els quatre perforats). Tot i això, gairebé mai no s'ha trobat la resta del cos (excepte casos puntuals d'individus del segle II aC llançats dins de sitges). Això es deu al fet, com va especificar Gabriel de Prado, que la pràctica habitual dels ibers era la incineració. Per això, més enllà dels cranis que s'exposaven en públic, “no hi ha restes que ens permetin saber com era la constitució dels homes i dones de l'època”, va indicar el director del MAC-Ullastret.