Editorial Octubre 2012. Internacionalització del conflicte independentista català

Molt sovint, els problemes matrimonials se superen acudint a terceres persones, bé per rebre l'ajut que permeti continuar la relació (familiars, amics, assessors matrimonials...), bé informar-ne del trencament (policia, advocats matrimonialistes, jutges que certifiquen el divorci...). Quan les parts no volen solucionar el problema, llavors amaguen el conflicte. En l'àmbit de la política, succeeix una cosa semblant. Tal com fan la Xina, Síria i altres països dictatorials, Espanya nega que Catalunya sigui un problema important i assegura a l'exterior que es tracta d'una qüestió domèstica que es podrà resoldre internament.

 

Afortunadament per Catalunya, el problema de la seva convivència amb Espanya s'ha internacionalitzat ja que aquest conflicte té lloc en el si de la Unió Europea i en el si d'un món globalitzat, és a dir, en el si d'un conjunt d'estats que comparteixen vincles polítics, econòmics i culturals molt intensos. Tornant a l'analogia de la família, ara diríem que les hostilitats de la parella afecten avis, fills, tiets, cunyats i tothom. Però no només aquests. Els problemes, ara, afecten també els veïns.

 

La internacionalització del problema de la relació de Catalunya amb Espanya es pot observar fàcilment atenent els mitjans de comunicació estrangers. S'ha vist afavorida pel context de crisi econòmica extremadament greu que viu Espanya i que afecta els inversors estrangers i amenaça l'estabilitat de la Unió Europea. Com ha fet sempre, l'estat espanyol ha reaccionat davant els veïns amb una supèrbia ridícula ("Espanya no necessita rescat financer"). I pel que fa al cas català, i tal com ha demostrat durant 300 anys, ha exhibit la supèrbia característica del conqueridor que es nega a tractar la víctima d'igual a igual, incorrent així en una fatxenderia i una prepotència ridícules per part d'algú que no sap administrar ni els seus recursos econòmics ni la democràcia. La major part dels mitjans de comunicació denuncia aquest comportament impropi de l'estat espanyol. Si els ciutadans volen majoritàriament un canvi polític, se'ls ha d'escoltar. I això, en termes polítics, significa que el govern espanyol ha de negociar. Això és precisament el que, el dia 5 d'octubre de 2012, ha demanat el Parlament europeu a través del president del comitè d'Afers Exteriors de l'Eurocambra, Elmar Brok: Espanya ha de negociar.

 

En aquest procés d'internacionalització del conflicte destaca la reunió que el dia 4 d'octubre han mantingut la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, i el ministre francès de defensa, Sr. Jean-Yves Le Drian, o també la visita que el dia 5 d'octubre han fet a Artur Mas un conjunt d'emissaris representants del govern alemany d'Angela Merkel. Aquests són esdeveniments importantíssim que garanteixen la transició pacífica i ordenada cap a la reinstauració de l'estat català, lluny de les respostes violentes dels representants i els mitjans espanyols.

 

Per comprendre l'abast del significat de la qüestió de la internacionalització del coflicte de Catalunya amb Espanya, imagineu, novament en l'analogia del conflicte familiar, que els veïns de dalt han sentit crits, es presenten a casa nostra i dialoguen amb el nostre fill que amenaça d'emanicpar-se. És més, imagineu també que aquests veïns ens recomanen de negociar perquè el nostre fill pugui marxar en les millors condicions possibles. Evidentment, aquesta situació no ens agradaria. I encara ens agradaria menys si deguéssim diners als veïns i estiguéssim pendents de rebre un nou préstec. Se suposa que nosaltres ja som prou madurs per resoldre un problema que considerarem intern. Doncs bé, això mateix està succeïnt amb Espanya. Els veïns de dalt (Alemanya, França, Estats Units...) han entrat a casa i demanen al govern espanyol que negociï amb Catalunya. És en aquest context que podem comprendre la ràbia de les reaccions de tota mena de polítics i mitjans de comunicació. Estan sentint la humiliació de la internacionalització del conflicte.

 

Armand Sanmamed, Joan Cavaller

5 d'octubre de 2012