GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?
Sabies que...?

Articles

Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
177: Un vaixell de vapor a Barcelona el 1543

177: Un vaixell de vapor a Barcelona el 1543


Un capità de marina, anomenat Blasco de Garay (donada l’afició de l’època a traduir els noms i a castellanitzar-los sempre que hi havia una proesa pel mig hi ha dubtes sobre el nom real del personatge) va muntar un experiment al port de Barcelona el 17 de juny de 1543, amb l’objectiu de posar en marxa un vaixell de 200 tones anomenat Trinitat.
 
Amb la peculiaritat que es movia amb dues grans rodes, col·locades una a cada costat del vaixell, que el propulsaven com si fossin rems. La força provenia d’una gran caldera d’aigua bullent. L’hermetisme de l’anomenat Garay no va permetre als testimonis explicar gaire més del funcionament de l’enginy, tot i que és fàcil d’imaginar en què devien consistir els mecanismes. Entre els testimonis hi havia Enrique de Toledo, Pere de Cardona i el tresorer reial Ravego o Ravajo.
 
L’experiment va ser un èxit total: l’embarcació girava dos cops més de pressa que una de tradicional i assolia la velocitat d’una llegua per hora, una velocitat entre quatre i sis vegades superior a l’habitual i sense dependre del vent.
 
L’invent, però, no va persistir i els plànols van desaparèixer (potser perquè hi constava l’autèntic nom de l’inventor). Tot i així, Carles I va compensar l’anomenat Garay per totes les despeses ocasionades per l’experiment, el va recompensar amb 200.000 maravedisos i el va ascendir de grau. Tota aquesta informació està documentada a l’Arxiu de Simancas.
 
La innovació no va prosperar per les mateixes raons que no va prosperar la màquina a vapor que va dissenyar i construir Heró d’Alexandria el segle II dC: la tecnologia del moment era massa cara i no estava prou avançada com per compensar una mà d’obra que encara era molt barata. Requeria una inversió massa alta per a un enginy poc rendible econòmicament, la qual cosa va fer fracassar els fills de l’inventor a l’hora d’explotar la invenció.
 
Si, segons la historiografia oficial, en el segle XVI Catalunya estava en plena decadència. I, si particularment la seva marina havia perdut pistonada davant de la puixant marina castellana, com és que Garay va escollir un lloc tan decadent i endarrerit com Barcelona per fer el seu experiment i no el va fer on hi havia la millor marina d’Europa del moment com era Sevilla o Cadis o qualsevol altre port castellà?
 
La resposta és òbvia.
 
 
Carles Camp
28 de setembre de 2012
 
 
Notes
 
Luís Almerich (Clovis eimeric), Barcelona y el mar. Panorama Histórico desde el siglo IX al XX. Ediciones Librería Milá, Barcelona, 1945, p.38-40
 


11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici