119: Josep Gibert i Clols

Va néixer a Valls el 31 de maig de 1941. Es va llicenciar en geologia a la Universitat de Barcelona, on també va estudiar paleontologia.

El 1968, va iniciar la seva carrera investigadora de la mà de Miquel Crusafont i va ser testimoni de la fundació de l’Institut de Paleontologia de Sabadell (més endavant anomenat Institut de Paleontologia Miquel Crusafont), centre que va dirigir en morir el doctor Crusafont. Els anys 1970 a 1973 els va dedicar a la seva tesi doctoral titulada Els insectívors fòssils d’Espanya dedicada als mamífers primitius del mesozoic.

Introductor a l’Estat Espanyol, juntament amb el doctor Crusafont de la tècnica de la bioestratigrafia, que consisteix en la datació d’una capa estratigràfica investigant i identificant la presència de certs animals o vegetals fossilitzats d’antiguitat coneguda. Va col·laborar amb l’Acadèmia Holandesa, amb estades a les universitats de Utrech i Tolosa. Va ser també l’introductor a l’Estat Espanyol de l’ús del microscopiònic en la paleontologia.

Va publicar 182 articles (56 en revistes internacionals) i 2 llibres; va ser editor o coeditor de 6 monografies i va aportar 54 comunicacions en diferents congressos tant a l’Estat Espanyol com a fora.

La seva gran aportació a la ciència va ser la troballa al jaciment de Venta Micena, a Andalusia, del famós home d’Orce i la demostració el 1989, ratificada el 1992, que els homínids havien arribat a Europa a través de la península Ibèrica feia més de 1’3 milions d’anys. Noves proves trobades allí mateix en successives campanyes d’excavació i al Marroc per ell mateix, uns 20 anys després, van ratificar la teoria.

La descoberta, però, va xocar fortament amb les teories sobre la paleontologia humana que llavors prevalien la qual cosa va provocar un fort rebuig de bona part de la comunitat científica internacional que, només en comptats i ferms casos, li va donar suport.

En aquest ambient, un examen suposadament imparcial de les restes del fragment de crani trobat a Orce però feta de forma matussera, va proclamar que corresponien a un equí i no a un homínid. Les burles i els acudits dolents sobre ‘l’ase d’Orce’ van omplir la premsa i van denigrar molt la immensa i pacient obra realitzada pel doctor Gibert.

Va haver de lluitar contra aquest ambient negatiu, la indiferència de l’administració que poc suport li va donar malgrat tractar-se d’un dels descobriments científics més importants dels darrers temps en paleontologia i, sobretot, amb l’hostilitat de molts col·legues envejosos del seu èxit professional i científic.

Però res el va fer defallir i, lluitant incansablement contra tot i tothom, va anar aconseguint les proves necessàries per demostrar la seva teoria que, finalment, ha estat admesa per la comunitat científica internacional, malgrat la persistència d’alguns escèptics.

La seva gran aportació a la Paleontologia, especialment pel que fa als homínids, va quedar demostrada. Malauradament, no va viure prou per gaudir-ho. Va morir l’octubre de 2007.

Carles Camp

Nota

Per saber-ne més

http://www.fundacionjosepgibert.org

on, incomprensiblement, no es fan ressò de la famosa polèmica al voltant de ‘l’ase d’Orce’ que tant li va marcar vida durant els seus darrers 15 anys

119: Josep Gibert i Clols

Política de cookies