Carles Camp. El fantasmagòric Pedro de Vera i la conquesta de l'Illa de Gran Canària (4)

Articles anteriors:

Part 1

Part 2

Part 3

Les manipulacions arriben fins i tot als documents oficials. Un document relatiu a unes recerques sobre l’actuació del Pedro de Vera governador presenta fragments suprimits i un nom en blanc!. Que els reis signessin un document amb un nom en blanc és inacceptable. No sortia de la Cort cap document incomplet. L’única explicació raonable seria que els censors refessin posteriorment el document i, davant del dubte, optessin per deixar en blanc mentre ho esbrinaven. Passat el temps, i enfeinats amb altres documents, aquest va quedar oblidat.

Errors que són de vegades autèntiques pífies com les que ara explicaré. És el cas un manuscrit anònim, escrit amb lletra de la primera meitat del segle XVI, conservat a la Biblioteca Provincial i de l’Institut de La Laguna de Tenerife, titulat “Conquista de la Isla de Gran Canaria hecha por mandado de los Señores Reyes Cathólicos don Fernando y Doña Isabel. Por el Capitán Don Juan Rejon y el Gouernador Rodrigo de Vera con el Alferes mayor Alonso Jaimes de Sotomayor. Comensóse por Musiut Ioan de Betancurt el año 1439 y se acauó el año 1477 día del bienabenturado S. Pedro Mártyr a 29 de Abril y duró 38 años esta conquista” [1].

El títol ja presenta diverses incongruències: el nostre governador ja no es diu Pedro, es diu Rodrigo. Això fa pensar que cap d’aquests noms era el seu autèntic nom de fonts. Dóna l’any de 1439 com el de la primera expedició de l’anomenat Juan de Bethencourt, any que, segons altres versions, Bethencourt ja en feia 21 que havia tornat a França. I diu que la conquesta va acabar el 1477, quan està documentat que va acabar el 1484, o no? El poti-poti documental de la censura és realment espectacular.

Podem reblar el clau de la hipòtesi defensada en aquest escrit amb l’article d’ Hipólito Sancho de Sopranis que duu l’entenedor i clarificador títol de “En torno a Pedro de Vera y su obscura cronología”[2]. L’autor es desespera quan comprova que “la biografia del famós alcaid(...) és tota ella farcida de dificultats, per la manca de documents i pel penós que ha estat establir-ne una cronologia segura”, comenta “les dificultats que sorgeixen quan se les intenta harmonitzar [les cròniques locals de la conquesta de les Canàries] amb les dels cronistes canaris i fins i tot amb fets de cronologia fins ara tinguda per segura i entre elles el fet cert de la seva presència a la campanya contra el regne de Granada”. Concreta que, en una crònica atribuïda a un anomenat Benito de Cárdenas, “natural de Jerez” quan parla de les dates de la suposada tornada del governador Pedro de Vera a la península diu “en el testimoni (...) existeix un error”[3]. D’un altre cronista, el P. Rallón, Sancho de Sopranis, desesperat per tant embolic, arriba a suposar-li que “va sofrir una al·lucinació (sic) confonent el conqueridor de Canàries amb algun dels seus homònims (quin?) o deixant-se dur per la memòria (sic) va crear un problema als investigadors que darrera d’ell vindrien”[4]. I continua: “resulta insostenible la cronologia dels antics cronistes” [5], esmentant de passada “la màquina que la fantasia d’alguns historiògrafs del sis-cents” fins al punt que, pel que fa a la participació d’en Pedro de Vera a la Guerra de Granada, Sancho de Sopranis arriba a dir “les dificultats de conciliació que ofereixen (els cronistes), per a que en els nostres dies es negui rotundament per alguns l’esmentada participació”[6] per bé que, segons l’anomenat Mosén (títol català) Diego de Valera, cronista semioficial, diríem avui, de la Guerra de Granada, silencia la presència del nostre home. Ens diu Sancho de Sopranis: “intriga una mica el silenci de Mosén Diego de Valera en el que es refereix a la presència d’en Pedro de Vera a la campanya contra Màlaga, pel fet de ser contemporanis” [7]. I destaca que una relació d’alcaids d’Arcos de la Frontera situa Pedro de Vera al capdavant de la vila entre 1487-90[8], anys en què està documentat que, com hem vist, era a la Guerra de Granada. Ja marejat del tot, l’autor passa de llarg d’aquesta informació. Però aquesta és una data vital que confirma la hipòtesi aquí defensada: que l’andalús Pedro de Vera de Jerez fou un home diferent del Pedro de Vera y Mendoza súbdit de la corona Catalana. Així doncs, veiem com Sancho de Sopranis arriba a la mateixa conclusió que nosaltres: que el governador de Gran Canària i el militar que va participar a la Guerra de Granada era un home diferent al Pedro de Vera alcaid d’Arcos de la Frontera [9].

És natural que no es pugui justificar la presència d’aquest xeresà a la Guerra de Granada. Hi va intervenir en unes escaramusses, meres razzies de càstig i saqueig en els primers anys i després se’n va tornar. Voler-lo convertir en el governador de Gran Canària i capità i home de confiança dels Reis Catòlics va dur als censors a manipular tal quantitat de documentació que és la que genera aquests mals de cap als crèduls historiadors que ni es plantegen la possibilitat de les manipulacions.

En resum:

1-      El Pedro de Vera alcaid va participar en una razzia al regne de Granada mentre que el Pedro de Vera governador consolidava la conquesta de Gran Canària i reprimia una revolta a la Gomera, a finals de 1483.

2-     El Pedro de Vera alcaid no podia, en absolut, disposar de la quantiosa xifra de 300.000 maravedisos que el Pedro de Vera governador sí que va poder posar de la seva pròpia butxaca.

3-     El Pedro de Vera alcaid era a Arcos de la Frontera en el període de 1487-1490, mentre que el Pedro de Vera governador reprimia la segona revolta gomera i participava activament en la conquesta de Granada.

4-     El Pedro de Vera governador tenia un nivell social molt alt i era un noble molt proper a la casa reial. El Pedro de Vera governador tenia un nivell de noblesa molt baix i amb prou feines va saludar una vegada els Reis Catòlics, amb qui no li unia cap relació.

5-     El Pedro de Vera governador era persona de màxima confiança dels Reis Catòlics. La prova és que li van confiar la seva pròpia seguretat personal durant la campanya militar. Els Reis Catòlics no tenien ni havien tingut mai cap relació personal amb el Pedro de Vera alcaid que justifiqués que li confiessin un càrrec tan important i delicat.

6-     El Pedro de Vera alcaid va morir pobre, cap el 1503. El Pedro de Vera governador, en aquestes dates, era un home ric, amb extenses propietats a Gran Canària i amb un bon patrimoni aconseguit en la guerra de conquesta de Granada.

7-     El Pedro de Vera governador va rebre el càrrec català de governador, inexistent a Castella, reservat a nobles o de sang reial o estretament vinculats a la família reial.

8-    El Pedro de Vera governador va signar amb la corona el contracte català de capitulacions, inexistent a Castella.

 Arribats a quest punt, la pregunta que se’ns planteja és la de qui podria haver estat en realitat el governador Pedro de Vera y Mendoza. Ho veurem en el pròxim i darrer capítol d’aquesta sèrie.

Carles Camp

17/04/2012