118: Ramon Margalef pioner de l’ecologia

El 1943, l’estudiant -de moltes matèries- Ramon Margalef i López (Barcelona, 1919-2004) va publicar el seu primer article científic.

Fou l’acte de naixement d’un dels més grans naturalistes del segle XX. El 1938, s’havia incorporat a l’exèrcit que era combatut pel feixisme internacional. Finalitzada la Guerra d’Espanya, fou obligat a fer un servei militar de tres anys. Però, des de 1945, Margalef, que no havia cessat de preparar-se per a treballar en els camps de la biologia oceanogràfica i la limnologia, estudià i feu recerca, fins i tot, convidat a algunes universitats nord-americanes.

De fet, el seu primer gran llibre, aparegut només 20 anys després, és a dir, Perspectives in Ecological Theory (1968) fou resultat d’un curs que Margalef va donar a la Universitat de Xicago. Abans, però, havia entrat a treballar primer a l’Institut Botànic i després a l’Institut d’Investigacions Pesqueres de Barcelona (on arribaria a ser-ne director, al 1966), s’havia hagut de construir ell mateix un microscopi casolà, s’havia casat, al 1952 amb la biòloga mallorquina Maria Mir, i havia obert la primera càtedra d’ecologia de l’estat espanyol.

La recerca -constant, tossuda –sobre el terreny o, millor dit, a la Mediterrània, al Carib, i als grans oceans– no va ésser una barrera per a que teoritzés. Es va inventar l’ecologia, no l’ecologisme. Els seus llibres han estat repetidament reeditats i traduïts del català, o de l’anglès, a moltes altres llengües. Biosfera (1993-98), inspirada per ell i dirigida per deixebles seus (Folch i Camarasa), s’ha traduït a l’anglès, a l’alemany i al japonès. Joan Domènec Ros ha dit que Margalef és un científic com Galileu i, alhora, un naturalista com Francesc d’Assís

Francesc Roca

20 minutos 14/03/2010