174: 1857. Magí Pers i el 52%

Com moltes figures de la Renaixença catalana del segle XIX, Magí Pers i Ramona (Vilanova i la Geltrú, 1803-1888) va actuar en camps –i en territoris- molt diversos. Es dedicà a la política (i fou partidari de l’autonomia de Cuba, on va viure i treballar molts anys), tenia l’ofici de sastre (i feu feina de publicista de les arts del vestir), va escriure, i traduir, poemes i teatre, i va fer la primera història de la literatura catalana. Una història feta amb fitxes i escrita amb bon estil en què citava no únicament els llibres impresos, sinó, també, els manuscrits conservats als arxius. I una literatura entesa, com cal, com a producció escrita que inclou, doncs, les cròniques, els tractats, els assaigs, i la publicació de lleis. Per exemple, explica que les Constitucions de Catalunya  (que eren escrites en llatí) no es tradueixen i s’editen en llengua catalana fins 1510, i que l’edició completa és de 1587, i resultat d’una ordre del rei Felip II. L’explicació del seu interès per la literatura catalana és clara : segons Magí Pers, el 52% dels ciutadans de l’estat espanyol no coneixen la llengua castellana. Les xifres que dona son, és clar, aproximatives, donada l’absència de censos lingüístics. Segons Pers, el català-valencià-illenc és parlat per 3,4 milions de persones, el gallec per 2 milions (i el veí portuguès per 4, però és a un altre estat), el basc per 70.000, l’asturià per 65.000, el castellà per 7 milions, i l’andalús (que ell diferencia del castellà) per 1 milió de persones. L’existència de diverses literatures dins d’un estat és, segons Pers, estimulant per a totes, a desgrat de que la imposició, a partir de 1714, d’una sola llengua sigui molt perjudicial.

Francesc Roca

Per saber-ne més: Magí Pers i Ramona: Historia de la lengua y la literatura catalanas. Barcelona, J.Tauló, 1857.