116: 1940:Josep M. Carreras i el pont aeri atlàntic

El millor alumne de l’Escola d’Aeronàutica de Catalunya que dirigia Josep Canudas fou Josep Maria Carreras i Dexeus (Barcelona, 1906-1989). Carreras havia començat com a afeccionat dins de la Penya de l’Aire. Va obtenir el títol de pilot el 1927. El 1931 demostrà que era possible volar damunt del desert del Sàhara, car realitzà, amb èxit, la travessia d’anada i tornada fins a Canàries seguint el trajecte Barcelona-Cartagena-Larraix-Agadir-Cap Jugy-Gando/Gran Canària. El 1933, posà en marxa la Línia Aèria Barcelona-Andorra, amb destinació a l’aeroport de Seu d’Urgell. El gener de 1936 volà, en 9 dies, fins a Guinea. L’itinerari fou : Barcelona/El Prat de Llobregat-Alacant-Orà-Colomb Béchard-Reggan-Bidó-Gao-Niamei-Kotonu-Lafos-Duala-Bata. De juliol de 1936 a gener de 1939, Carreras, militaritzat, com tots els pilots catalans, col·laborà amb l’Exèrcit de l’Aire. Exiliat a Londres, esdevingué (ell i Pepa Colomer, la dona amb qui es casaria, també pilot) formador d’aviadors de la Royal Air Force, la R.A.F. El 1940, davant de la imminència d’atacs nazi-alemanys, col·laborà, estretament, amb Josep Canudas (que s’havia exiliat a Canadà), en la organització del pont aeri sobre l’Atlàntic Nord, que tenia com a objectiu esquivar els submarins alemanys. El punt de partida eren els aeroports de la Costa Est dels Estats Units i Canadà. La ruta: Terra Nova-Islàndia-Escòcia. Els avions transportaven soldats, armament, municions, aliments. Aquest pont aeri fou decisiu per a frenar la invasió alemanya d’Anglaterra. Carreras, d’altra banda, pilotà l’avió que va dur a Winston Churchill a les conferències de Teheran, Ialta i San Francisco. L’endemà de la Victòria, Carreras va esdevenir Sir Joseph Carreras.

Francesc Roca

Per saber-ne més : Rafael Battestini : Josep Mª Carreras i Dexeus. Ms, sd.