173: 1900. La industrialització del suro, globalitzada

El 2005, una empresa multinacional catalana de taps de suro té fàbriques a les altres mediterrànies amb alzines sureres del món: a Califòrnia, Xile, Sudàfrica i Austràlia.

Però la industrialització del suro ja fou un exemple paradigmàtic de la inserció de Catalunya en la primera globalització (1890-1933). Els protagonistes d’aquesta aventura empresarial foren:

1) els Joan Miquel, oncle i nebot, i altres empleats (de Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell i Frankenthal, a Baviera) de la fàbrica alemanya de H.A. Bender, que tenia, a Palafrugell, 1.000 treballadors i fabricava 1 milió de taps al dia;

2) els homes de la fàbrica a Palamós de la Crown Cork and Seal de Baltimore, amb més de 3.000 operaris fabricant discos de suro;

3) Josep Serra i Carbó, de Barcelona, els Figueres de Caçà de la Selva i de Xile i la venda als Estats Units de la patent de la fabricació d’aglomerat de suro;

4) l’empresa de Palafrugell Miquel i Vincke, fundada el 1900, esdevinguda el 1916 Manufactures del Suro, amb una filial a Nova York: la Cork Import Corp. i una a Londres: la Cork Products Ltd., i

5) l’empresa Mundet de Nova York, i la seva filial a Portugal, dirigida per Gubert, de Palamós, i la Chicago Cork Co. (1925) de Pere Codina.

La industrialització del suro, i la seva comercialització, es feu, des de finals del segle XIX, a partir d’unes bases situades a Catalunya, als Estats Units, Alemanya, Anglaterra i a Portugal. I comptant amb els viatges Le Havre- Nova York en rapidíssims transatlàntics

Francesc Roca