172: Abbe Lane i La Font del Gat (1954)

La cantant, ballarina i actriu nordamericana  d’origen jueu Abigale Lasman fou un dels símbols de tota una generació : la que aconseguiria sortir del marasme generat per la II Guerra mundial. Lasman va adoptar el nom d’Abbe Lane que li suggerí Xavier Cugat i Mingall (Girona, 1900-Barcelona, 1990). El nom, i l’estil, el ritme i la música. Xavier Cugat és el més conegut dels músics catalans que, a partir de 1920, s’inventen la música llatina. La inventen, en fan discs, la introdueixen al cine quan tot just comença el sonor, en fan programes de ràdio, de televisió. Tant Xavier Cugat, com els altres (Agustí Borgunyó, Enric Madriguera, Rita Montaner, la cubana de pare català) tingueren en comú la seva formació inicial en música clàssica. Amb estudis seriosos als conservatoris de Barcelona, La Havana, Nova York i Berlin. Com que cap d’ells pensava que podia esdevenir un número 1 com a interpret de música clàssica, tots ells, en diferents moments de la seva vida, van fer el salt a un tipus de música popular nou, amb arrels, és clar, molt antigues, a tres continents. És el que se n’ha dit música llatina, o tropical . Els mambos, la samba, la conga, els boleros, la bossa nova, les rumbes. Xavier Cugat, dibuixant, músic, director d’orquestra, actor (interpretant, sovint, el seu propi paper), empresari, es va casar cinc vegades. Sempre amb dones que esdevindrien figures del món de l’espectacle. Quan ja feia temps que s’havien separat, Abbe Lane, la tercera (amb qui realitzaria gires fins a Japó), per explicar el molt que havia aprés de Cugat, cantussejà, a una cadena de televisió nordamericana, Baixant de la Font del Gat.

Per saber-ne més : Luis Gasca : Cugat . Madrid, Iman,1995.

                   Francesc Roca