GOOGLE TRANSLATE        Benvingut      Bienvenido   English  Welcome     Bienvenue     Willkommen     Bem-vindo     عربي     中文     日本語  
Inicio  
Si vols rebre el nostre Butlletí setmanal
Fes-te soci Col•labora amb la Fundació
Fundació: info@inh.cat
EMAIL : Inicio
CLAU:  
  RSS   |   PUBLICITAT   |  CARRET DE LA COMPRA   |   COMANDES
Inicio
Portada          La Fundació          Enllaços          Serveis          Botiga Histocat          Club Histocat

Les investigacions
Art català
Descoberta catalana d'Amèrica
Els Àustries i Catalunya
Filosofia de la nació
Ibers. Fonament nacional
Memòria històrica
Palestra
Segle d'Or
1808

Seccions especials

Actualitat
Editorials
Qui és...?

Articles

Sabies que...?
Recomanacions
Club Histocat
Registra't

Edicions FEHC

Seleccions Histocat




  usuaris conectats ara mateix

Ruta El Laberint d'Horta. 16.09.12
Fruit de la col·laboració amb l'associació Emblecat, la Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya us ofereix una ruta cultural pel Laberint d'Horta de...


COMPARTIR
113: Els Agustí i els ‘humanistes de Tarragona’

113: Els Agustí i els ‘humanistes de Tarragona’


Les trajectòries vitals dels tres fills d’Antoni Agustí i de Síscar i d’alguns dels seus corresponsals i amics (com ara Pere Galés, Miquel Tomàs de Taixequet, Pere-Joan Nunyes, Jeroni Conquers, Joan B.Cardona o Lluís Ponç d’Icard) tenen en comú que es van formar entre Barcelona i València, París, Bolonya i Roma, i que es van moure dins uns mateixos àmbits filosòfics, institucionals i geogràfics.

 

La filosofia fou l’humanisme cristià dels anys de la Reforma protestant (a la que s’uniríen Galés, a Ginebra, i Conquers, a València). Les institucions foren: 1) l’Església Catòlica (a Roma, a Trento, a l’Arquebisbat de Tarragona), 2) les Universitats de Lleida, Tarragona, Osca i València, i 3) el Consell d’Aragó i altres institucions de la Monarquia hispànica dels Àustria. L’àmbit geogràfic és un xic més ampli que el de l’Europa Lotaríngia: és el de les terres que s’estenen entre Flandes i Sicília, Saragossa i Viena. Les relacions epistolars eren en llatí, en grec, en castellà i en català.

La llengua dels llibres que publicarien fou la llatina. L’ús de la llengua catalana tingué, sobretot, un caràcter tècnic. Així, Antoni Agustí i Albanell escriu: Constitució apostòlica contra los bandolers, Pere Joan Nunyes: Avisos per a estudiar les arts, Lluís Ponç: Llibre de tots els epigrames que se son trobats del temps dels romans. La figura que els enllaçà fou Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 1517-Tarragona, 1587), diplomàtic amb missions a Viena, Roma, Londres i Alemanya, bisbe a Nàpols i Lleida, i al 1577, arquebisbe de Tarragona. El catàleg de la seva biblioteca, publicat el 1586, és un dels primers catàlegs impresos a Europa.

Francesc Roca



11 de Maig de 1258
Tractat de Corbeil
 dies d'ocupació francesa.

7 de novembre de 1659
Tractat dels Pirineus
 dies d'ocupació francesa.

11 de setembre de 1714
Capitulació de Barcelona
 dies d'ocupació espanyola.
 
Inici