170: La pesseta, un invent català per modernitzar l’economia espanyola

El 1868, Laureà Figuerola, ministre d’Hisenda del govern revolucionari que havia enderrocat la monarquia borbònica (i primer director de la Institución Libre de Enseñanza, el gran centre educatiu del liberalisme madrileny) va definir una nova moneda, la única de curs legal a tot els territoris de l’estat espanyol: la pesseta.

Uns territoris que, recordem-ho, eren, mesurant les distàncies en temps, molt grans. A Catalunya, des del segle XV circulaven pessetes, que eren unes monedes de plata, que es denominaven amb el diminutiu de la paraula peça (en castellà: pieza, en francès: pièce). Les pessetes eren, doncs, peces de petites dimensions. La paraula no fou traduïda ni al castellà (com a piezecita) ni a cap altre de les llengües que es parlen a la península ibèrica, sinó que passa directament a incorporar-se a aquestes altres llengües.

Un Diccionario de la llengua castellana de 1737 diu que peseta (amb una sola essa) “es una voz modernamente introducida”. Ara, la primera encunyació moderna de pessetes no es fa fins a 1808. A Barcelona, i quan Catalunya formava part de l’Imperi francès de Napoleó Bonaparte. Per al conjunt de tot l’estat espanyol, l’encunyació de pessetes, o pesetas, va començar el 1869.

La pesseta de Figuerola va continuar funcionant quan, al 1874, es produí la restauració de la monarquia borbònica, quan al 1931 esclatà una gran revolució democràtica (i pacífica), quan al 1939 s’inicià una dictadura militar, i quan al 1977 s’acollí el retorn de la democràcia. L’1 de gener de 2002, però, la pesseta deixà d’existir i fou substituïda per la nova moneda creada per la Unió Europea: l’euro.

Francesc Roca