166: 1450. Uva catalanesca

L’Ersac, l’‘Ente Regionale di Svilupo Agricolo in Campania’, una empresa pública de la regió autònoma italiana de la Campània ha llançat una campanya publicística sobre una fruita dolça de gran qualitat, amb denominació d’origen: el raïm de taula de la varietat «uva catalana» o també: «uva catalanesca».

Un raïm que «es produeix exclusivament als encontorns del Vesubi i, sobretot, a Somma Vesuviana, S. Anastasai i Ottaviano». Per bé que també es produeix a altres indrets: Terzigno, Pollena, Trocchia, Boscotrecase, San Giuseppe Vesuviano, etc. Segons l’Ersac, el sòl volcànic aporta fòsfor, magnesi i potassi i, de les vinyes situades per sobre de la cota dels 500 m., s’obté «un raïm amb una gran concentració de sucre que es conserva durant molt de temps en llocs secs i soleiats». El nom triat per a aquest producte és un nom popular, tradicional, sorgit dels temps (segons, l’Ersac, a l’entorn del 1450), en els que s’importaren des de Catalunya els ceps.

Aquests temps són els de l’inici de la incorporació del regne de Nàpols a la Confederació catalanoaragonesa. Una incorporació important, car la ciutat de Nàpols, pel seu pes econòmic, demogràfic i cultural, esdevingué, amb el rei Alfons El Magnànim, la capital de fet de la Corona d’Aragó. Una confederació d’estats que, com succeïa en altres casos (fins i tot, en estats unitaris com Castella-Lleó) no tenia una capital fixa. L’Ersac i la Regió de la Campània han valorat positivament l’impacte publicitari de l’«Uva catalana o catalanesca». És bo de saber-ho.

Francesc Roca