112: Mateu Orfila, pare de la toxicologia moderna

Mateu Orfila i Rotger, segons la versió espanyola de Wikipedia “científico francès de origen español” va néixer, en realitat, a Menorca, concretament a Maó, l’any 1787, en el si d’una família dedicada al comerç.

Orfila va començar a estudiar navegació, segurament per influència del seu pare, patró de la marina mercant. Tanmateix, la seva primera experiència marítima no va ser gaire afortunada. L’any 1802, es va embarcar en un mercant propietat del seu pare per fer una travessa per la Mediterrània i va ser capturat per un corsari que el va alliberar gràcies al fet que era amic del seu pare. Llavors, es va decantar per la medicina, primer a Maó i, posteriorment, a la Universitat de València i al Col·legi de Cirurgia de Barcelona. A Barcelona va ser assidu de l’Escola de Química de la Junta de edil;, on impartia cursos Francesc Carbonell, farmacèutic format a Montpeller, especialitzat en les aplicacions mèdiques de la química.

Gràcies, precisament, a una beca de la Junta, va poder anar a estudiar química a Madrid i París, on va arribar el 1807 i on va estudiar medicina i va entrar en contacte amb químics com Vaquelin, Thenard o Fourcroy. L’any 1811, va llegir la seva tesi doctoral Nouvelles recherches sur l’urine des ictériques. Arran de la suspensió de les beques de la Junta, com a conseqüència de la guerra del Francès, va haver de guanyar-se la vida fent classes particulars de química. Els anys 1814-1815, va publicar el Traité des poisons tirés des regnes minéral, végétal et animal, que va representar una autèntica revolució de la medicina legal pel fet de presentar nous procediments per descobrir presència de tòxics i d'investigar-ne la presència en òrgans com el cervell o el fetge (fins aleshores només es buscaven en l’aparell digestiu), traduïda immediatament a diverses llengües i que, juntament, amb Éléments de Chimie médicale, del 1817 o Traité des exhumations juridiques de 1831, el van catapultar cap a la fama. Va ser nomenat professor de medicina legal, primer, i catedràtic de química de la facultat de medicina de París, de la qual arribaria a ser degà entre 1831 i 1848.

Durant el seu deganat va impulsar iniciatives com un pavelló de disseccions, un jardí botànic o el Museu d’Anatomia Comparada que porta el seu nom. I, sobretot, va dur a terme una importantíssima reforma educativa que va durar fins a la Reforma Debré de 1958. Punts bàsics d’aquesta reforma van ser: l’exigència del batxillerat per poder cursar estudis universitaris, eliminació d’alumnes insuficientment preparats, escolaritat de 4 a 5 anys, exàmens obligatoris, obligatorietat de permanència mínima d’un any en un hospital per obtenir el títol de doctor, concursos per a catedràtics, agregats i associats, entre altres mesures autènticament revolucionàries.

Químic destacat i impulsor de la medicina legal, ell mateix va esdevenir un metge forense de prestigi mundial gràcies als seus treballs i dictàmens jurídics de primer nivell. En aquesta faceta, cal destacar l’impuls definitiu que l’adopció de l’assaig de Marsh per part seva, en alguns casos criminals famosos,[1] va significar per aquest innovador mètode per a la detecció d’arsènic.

Però, per damunt de tot, Orfila tindrà reservat un lloc preeminent en la història de la ciència universal com a fundador de la toxicologia moderna[2]. Gràcies a les seves aportacions, especialment el seu Traité des poisons.. o Tractat de Toxicologia General, Orfila  la toxicologia, coneguda des de l’antiguitat, assolirà el rang de disciplina científica.

El fet haver ocupat diversos càrrecs relacionats amb la salut, l’administració pública o l’ensenyament vinculats al règim monàrquic (va arribar a ser metge de cambra de Lluís XVIII) va fer que caigués en desgràcia amb l'arribada del nou règim polític derivat de la revolució de 1848 i, com a conseqüència,  va ser destituït de tots ells, inclòs el de degà de la facultat de medicina, càrrec que, malgrat la vaga protagonitzada per la majoria d’alumnes de la facultat, ja no va recuperar.

El seu enorme prestigi va fer que, malgrat totes aquestes dificultats de caire polític, Orfila fos nomenat president de l’Acadèmia de Medicina de França el 1851, dos anys abans de morir a París, el 1853.

Armand Sanmamed

3/05/11