163: Barcelona. La petita Viena dels anys 1930

Als anys 30, Barcelona es convertí, entre altres moltes coses, en un refugi d’alguns psiquiatres (i psicòlegs) centreuropeus, perseguits pel nazisme. Per aquesta raó, alguns van batejar Barcelona com ‘la petita Viena’.

Al 1939, alguns psiquiatres (i psicòlegs) catalans, començant pel número 1(Emili Mira [, a la fotografia adjunta]), s’exiliaren. Els itineraris que seguiren són molt il·lustratius. Mira marxà a París i, successivament, treballà a Londres, Nova York (on publicà, al 1943, Psychiatry in War), Princeton, Harward, Yale, Chicago, Washington, La Havana, Buenos Aires, Santa Fe, Montevideo, Sao Paulo i Rio de Janeiro. El 1946, va fundar, a Rio, l’Institut d’Orientació Professional, un dels primers d’Amèrica (seguint el model del que havia creat a Barcelona el 1919). El va dirigir fins a la seva mort, el 1964.

La trajectòria de Joaquim Alier, un dels seus deixebles, fou diferent: fins a 1945 treballà a Veneçuela, després saltà als Estats Units, des d’on marxà a Brisbane (Austràlia), l’Hospital Hollandia (Nova Guinea) i a la direcció de l’Hospital Neuropsiquiàtric de Djakarta (Java, Indonèsia). El 1952, tornà a treballar a Nova York i el 1954, a Barcelona (i el 1961, al ‘Pere Mata’ de Reus).

El cas de Francesc Tosquelles (reusenc, i deixeble també d’Emili Mira) és molt diferent, car treballaria, després de la «Libération», sempre, a l’hospital psiquiàtric de Sant Alban sus Limanhòla, al Llenguadoc, que, essent-ne el director, transformà en un centre de referència internacional. «Un lloc de paraula lliure, des de l’instant en que l’altre és respectat. És la única regla de ‘Tosquelles’». Amb un petit rètol: «Tous pas pareils et tous égaux». («Tots diferents i tots iguals»).

Francesc Roca